Ha arribat l’estiu i amb ell la calor. Ho ha fet de cop i amb força.

Amb tanta calor sembla que fins i tot els rellotges es fonen i és inevitable que el temps i els horaris es relaxin una mica.

Segurament que el genial Salvador Dalí no pensava en això quan va pintar el quadre La persistencia de la memoria l’any 1931però, què voleu, a nosaltres ens ho sembla.

El cas és que, com és habitual quan arriba l’estiu, la nostra biblioteca romandrà oberta però modificarà lleugerament els seus horaris durant els mesos de juliol i agost (de dilluns a divendres):

• De l’1 al 31 de juliol: De 8:30 a 20 hores.
• De l’1 al 17 d’agost: De 8:30 a 14:30 hores.
• Del 18 al 31 d’agost: De 8:30 a 20 hores.

Podeu consultar els horaris d’estiu de les altres biblioteques del CRAI de la UB.

Des del 3 de juny fins a finals de setembre podeu veure a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet, la mostra La recerca salva vides del fotògraf Tino Soriano.

Les imatges ens mostren l’activitat de l’ICO i pretenen reflectir com la recerca incideix directament en la millora dels tractaments i la qualitat de vida de les persones amb càncer. L’exposició ha estat possible gràcies al suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i a la companyia Hewlett-Packard.

Tino Soriano, nascut a Barcelona, és fotògraf des de 1992. Premiat per la UNESCO, la OMS, la Fundació World Press Photo i guardonat sis vegades amb els premis Fotopres, és col·laborador de prestigioses publicacions com National Geographic, El País Semanal, el Magazine de La Vanguardia, Paris Match, Los Angeles Times o La Repubblica, entre d’altres.

Fins el 20 de juliol també podeu visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició de Tino Soriano Nascut per al National Geographic on es resumeixen els deu anys de col·laboració entre el fotògraf i aquesta prestigiosa publicació.

ANUNCIS és una exposició fotogràfica que pretén evocar com era la vida al nostre país a la segona meitat del segle XIX per mitjà d’un recull dels anuncis publicitaris que es publicaven a la premsa escrita de l’època.

L’autor de l’exposició és Víctor Gómez, coordinador del Projecte del futur Parc Científic del nostre campus i autor també de la mostra fotogràfica Els colors de la primavera que va exposar a la nostra biblioteca la primavera passada.

En Víctor ha revisat els exemplars del Diari de Barcelona corresponents a aquest període (50 anys de diari!) i ha seleccionat i fotografiat els anuncis que ha considerat més interessants pel seu contingut, la seva originalitat o la seva estètica. La temàtica dels anuncis està relacionada, de manera preferent, amb la salut però també se’n troben de vinculats amb la vida quotidiana de l’època.

Les fotografies ens provoquen emocions diverses: des d’admiració per la seva bellesa a un somriure pel llenguatge emprat o la ingenuïtat que es desprèn del seu missatge. De manera global però, ens motiven un sentiment de certa nostàlgia per una època i una Barcelona que no vam conèixer però que, d’alguna manera, forma part de l’imaginari de tots nosaltres.

La inauguració de l’exposició, a la que acudirà el rector de la nostra universitat Màrius Rubiralta, tindrà lloc el 9 d’abril i es mantindrà oberta fins el 16 de maig a la 1a planta del Pavelló de Govern del Campus.

Després de la pressió continuada d’organitzacions internacionals i milions de persones arreu del món, el desembre de 1997 es publicava a Ottawa la Convenció sobre la prohibició de fabricació, emmagatzament, producció i transferència de mines anti-persona i sobre la seva destrucció. 

Coincidint amb el desè aniversari del tractat d’Ottawa, podeu visitar fins el 13 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’exposició Vides minades del fotògraf Gervasio Sánchez.

L’obra de Gervasio Sánchez, Vides minades. Deu anys, forma part d’un projecte que pretén denunciar i sensibilitzar la població sobre aquesta xacra i compta amb el suport de Metges sense fronteres, Mans Unides i Intermón Oxfam.

Després de publicar Vidas minadas (1997), Gervasio Sánchez va continuar la seva tasca amb el llibre Cinco años después (2002) que ara ha représ amb Vidas minadas. Diez años después (2007) on tornen a aparèixer algunes de les víctimes retratades a les seves primeres instantànies.

Pere Carbó és un company del nostre Campus amb una gran afició i talent per a la fotografia. Talent que li ha estat reconegut amb varis premis com l’obtingut recentment al 1r Concurs de Fotografia de Natura fotoNAT-UB 2007.

La nostra biblioteca va exposar fa algun temps una de les seves col·leccions fotogràfiques, en aquell cas dedicada a la celebració dels Jocs Special Olympics a Badalona l’any 2004.

Ara tenim la sort d’exposar una altra col·lecció de les seves fotografies: A través de la pluja.

En aquests temps en que el nostre país pateix una llarga sequera i on la preocupació per l’aigua i l’absència de pluges es motiu de conversa habitual per a tots nosaltres, sembla de especial pertinència una mostra amb aquesta temàtica. Però deixem que sigui el propi Pere, amb les seves paraules, qui ens expliqui l’objectiu de l’exposició.

A mig camí entre la fotografia de tota la vida i les noves tecnologies es presenta un recull de composicions fotogràfiques de temàtica variada però lligades per un tret comú: la transformació de les imatges mitjançant gotes d’aigua en primeríssim terme.

L’esguard, potser disfressat de finestra castigada per la pluja, ens mostra diversos temes: el pas del temps, la successió nit-dia, l’apropament progressiu a un lloc/subjecte, la simple quotidianitat…

En definitiva, una mena de succedani que pretén subratllar el caire evocador de la pluja sobre el món que observem.

Us convidem a visitar-la. No us la perdeu.

Avui us volem recomenar un dels itineraris inclosos en les activitats que es van programar durant el passat Any de la Ciència 2007: Lleida. La ciència mèdica a les tres cultures.

La fundació l’any 1300 de l’Estudi General de Lleida, gràcies al privilegi atorgat pel rei Jaume II, suposà un important desenvolupament científic i cultural per a la ciutat. Les tres cultures que convivien a la Lleida baixmedieval (cristiana, jueva i mussulmana) han estat les protagonistes de la ciència mèdica a diferents èpoques: sanadores o llevadores jueves i sarraïnes, metges al servei dels reis de la Corona d’Aragó, hebreus traductors de textos mèdics àrabs o algunes de les primeres dones que pogueren accedir a la Facultat de Medicina.

Tot i l’existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o sarraïns exercissin amb els cristians, molts metges de la Corona d’Aragó en reclamaren els seus serveis. Joan II, per exemple, va fer cridar al reconegut oftalmòleg jueu Cresques Abnarrabí per tal d’operar-se les cataractes.

Aquest recorregut és una bona manera d’apropar-se a deu segles d’història de la medicina i conèixer els emplaçaments i protagonistes que la van fer possible. La durada d’aquest itinerari és de dues hores.

A partir del 17 de novembre i fins el 13 de gener podeu veure a les Drassanes Reials de Barcelona l’exposició Bodies.

Aquesta mostra, que anteriorment ja han visitat més de tres milions de persones a ciutats com Londres, Nova York o Amsterdam, dóna l’oportunitat de conèixer tots els aspectes de l’anatomia humana.

L’objectiu pedagògic d’aquesta exposició ens permet veure el cos humà mitjançant l’observació d’espècimens reals preservats amb un innovador procés de conservació amb polímer. D’aquesta manera podem veure amb tot tipus de detall la fisionomia de cos humà, els seus òrgans i els seus sistemes. L’exposició compta amb 17 cossos i 200 òrgans que s’organitzen en 9 galeries temàtiques que mostren com funciona el cos humà.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) programa fins el 18 de novembre l’exposició L’estètica de la biologia, un recull de 47 obres de l’artista nord-americà Dennis Ashbaugh.

Dennis Ashbaugh (Red Oak, Iowa, 1946) és conegut per fusionar en la seva obra l’art i la reflexió sobre la genètica i la biotecnologia. Amb aquesta mostra l’IVAM inaugura una nova línia expositiva anomenada Art i ciència, que continuarà amb una propera exposició d’Eduardo Kac.

L’exposició, ubicada a la Galeria 4, repassa la trajectòria d’Ashbaugh des dels anys 80 quan l’artista va començar a explorar l’imaginari del codi genètic fins arribar a l’obra actual on l’ADN serveix per expressar els temors de l’autor.

La gran saturació i l’allau de productes massificats està derivant cada vegada més cap a un consum més personalitzat. Si fins ara estàvem acostumats a veure marques de sabates o roba que personalitzaven els seus productes, l’última moda als Estats Units és la de fer art amb el propi perfil genètic.

Empreses com dna.11 o DNA Art Forms es dediquen a transfomar el perfil genètic del seu client en un vistós quadre de colors. Mitjançant el seu lloc web, qualsevol persona pot escollir els colors i la forma en què vol que sigui imprès el seu codi genètic per després penjar-lo a les parets de casa seva. L’èxit de la inciativa ha convertit aquest originals quadres en un dels productes més venuts a la botiga del conegut MOMA de Nova York.