Matres Mundi és una associació solidària que té com a objectiu la promoció de la salut maternoinfantil en països en vies de desenvolupament, així com entre la població immigrada o sense recursos. Es defineixen com una “associació de caràcter voluntari, humanitari, solidari, sense afany de lucre, apolítica, aconfesional i no vinculada a cap estructura administrativa pública o privada”.

Nou anys després de la seva formació, aquesta ONG ha endegat molts projectes, com la formació de llevadores, l’enviament de farmacioles i material sanitari o les ajudes a hospitals, maternitats i centres de salut. La majoria de les seves accions tenen com a destinataris l’Àfrica i l’Amèrica llatina, dos continents molt castigats per les malalties i la falta de recursos.

Des del mes de març, aquesta organització compta amb un conveni amb la unitat de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. El centre lleidatà es compromet a participar en programes de formació de l’ONG, facilitar material i personal sanitari als centres nutricionals i cases de maternitat que Matres Mundi té repartides per diferents països.

Cartell de la pel·lícula Atrapa a un ladrón on Gary Grant interpreta un elegant lladre redimit

Avui ens passat una cosa a la biblioteca que no ens podem estar de compartir amb vosaltres.

Com sabeu, aquests dies d’estiu l’afluència a la biblioteca baixa molt, per això ens hem sorprès quan una noia ha vingut a dir-nos, tota plorosa, que li havien pispat el mòbil en un descuit.

En efecte, la noia l’ha perdut de vista un moment - ens pot passar a tots - i quan se n’ha adonat ja no hi era on se l’havia deixat.

El mòbil, un model de gama alta, era un regal del seu pare per la seva recent graduació. Podeu imaginar-vos el disgust, pels diners i pel que no són els diners que, sovint, no és el que més valorem en aquestes situacions desgraciades.

Vet aquí que la pobra noia rondava pel campus tota desconsolada quan, de sobte, un amable usuari ens porta un mòbil que ha trobat sobre la taula de una de les sales de fotocòpies. Era el mòbil en qüestió i estava a un lloc que havíem revisat del dret i del revés.

No cal que us expliquem la reacció de la noia quan li hem tornat: ara plorava de valent, però aquest cop d’alegria.

Conclusió? Només pot ser una. El pispa s’ha penedit de la seva acció - potser en veure el desconsol de la noia? - i l’ha deixat en un lloc ben visible on el poguéssim trobar fàcilment.

Sembla una història de Nadal però, amb aquesta calor, ho deixarem en un bonica història d’estiu.

Des del 3 de juny fins a finals de setembre podeu veure a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de l’Hospitalet, la mostra La recerca salva vides del fotògraf Tino Soriano.

Les imatges ens mostren l’activitat de l’ICO i pretenen reflectir com la recerca incideix directament en la millora dels tractaments i la qualitat de vida de les persones amb càncer. L’exposició ha estat possible gràcies al suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i a la companyia Hewlett-Packard.

Tino Soriano, nascut a Barcelona, és fotògraf des de 1992. Premiat per la UNESCO, la OMS, la Fundació World Press Photo i guardonat sis vegades amb els premis Fotopres, és col·laborador de prestigioses publicacions com National Geographic, El País Semanal, el Magazine de La Vanguardia, Paris Match, Los Angeles Times o La Repubblica, entre d’altres.

Fins el 20 de juliol també podeu visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició de Tino Soriano Nascut per al National Geographic on es resumeixen els deu anys de col·laboració entre el fotògraf i aquesta prestigiosa publicació.

El proper divendres 6 de juny la Fundació Grífols i Lucas organitza la jornada Llistes d’espera: ho podem fer millor? a l’Institut d’Educació Continua de la Universitat Pompeu Fabra (C/Balmes, 132).

Les llistes d’espera a la sanitat són inevitables perquè depenen d’un reajustament necessari entre l’oferta i la demanda. Tanmateix s’ha generalitzat una creixent insatisfacció social, professional i política per la seva existència i la seva gestió. La falta de criteris explícits de priorització i l’escàs debat que es genera sobre aquests, és un dels punts sobre els quals aquesta Jornada pretén reflexionar.

La Jornada s’ha dividit en dos blocs. En el primer s’analitzarà, a través de dues ponències, la influència de les desigualtats de salut en l’accés a les llistes d’espera i els criteris ètics que es poden emprar en la priorització. El segon bloc tindrà com a punt de partida una Taula Rodona al voltant d’alguns elements per a una bona gestió de les llistes d’espera.

Coordinada per Marc Antoni Broggi i Àngel Puyol, la trobada comptarà amb la participació de Marisol Rodríguez, professora d’Economia de la Salut de la UB;  Juan de Llano, director de la Fundació Gaspar Casal; Ramon Bayés, professor emèrit de la UAB i Mireia Espallargues, sotsdirectora de l’Àrea de Qualitat de l’Atenció Sanitària de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.

La inscripció a la Jornada és gratuïta, però cal formalitzar la inscripció abans del 4 de juny bé a l’adreça electrònica grifols@grifols.com o bé al telèfon 935 710 535.

Microvoluntarios.org és un portal d’Internet creat per la Fundació Bip-Bip que té com a objectiu la integració social de persones que pertanyen a col·lectius vulnerables mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

El funcionament d’aquest lloc web és senzill: només cal registrar-se i consultar, segons el temps de que es diposi, les diverses oportunitats de col·laboració que ofereixen algunes ONG. D’aquesta manera, qualsevol persona amb una estona lliure al dia (15 o 30 minuts, per exemple) pot fer-se càrrec d’aquestes microtasques via Internet i ajudar a aquestes organitzacions a millorar el seu funcionament.

El llistat de tasques inclou des d’una traducció, l’actualització del web d’una entitat o el disseny de samarretes, entre d’altres. A cadascuna d’elles se’ns indica el temps necessari per tal de que el possible microvoluntari pugui triar la que més s’ajusti a la seva disponibilitat.

A banda d’aquesta iniciativa, la Fundació Bip-Bip ofereix altres recursos com el portal anomenat Hacesfalta.org, on es troben ofertes de voluntariat o feina tant virtual com presencial. També ens ofereix l’oportunitat de donar els nostres vells equips informàtics per a finalitats socials.

El Jurament Hipocràtic és un codi ètic que, segons la tradició, els estudiants que es graduen en medicina juren complir abans de començar a practicar la seva professió. La celebració d’aquest jurament en públic, davant de professors, col·legues i familiars, constitueix un acte solemne i d’un gran valor simbòlic.

A banda d’això, el Jurament Hipocràtic és un concepte abastament conegut i associat de manera generalitzada amb la pràctica de la medicina.

La història diu que el codi va ser escrit per Hipòcrates, un prestigiós metge de la Grècia clàssica, que el feia jurar als seus deixebles abans de deixar-los posar en pràctica les seves ensenyances. Més tard, amb el Renaixement i l’apogeu de la cultura greco-romana, es va anar difonent aquesta tradició - amb més o menys èxit, segons els països - arreu del món.

A la imatge que il·lustra el post us mostrem un manuscrit del segle XII amb el text escrit en forma de creu. Text, per cert, que ha rebut diverses modificacions i adaptacions al llarg del temps. Tanmateix, aquí us volem presentar el jurament en la seva forma original.

“Per Apol·lo mèdic i Esculapi, jure: per Higias, Panacea i tots els déus i deesses als que pose per testimonis de l’observança d’aquest vot, que m’obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat.
Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la ciència, els l’ensenyaré desinteressadament i sense un altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d’ensenyança als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em seguisquen davall el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més.
Fixaré el règim dels malalts del mode que li siga més convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia.
No m’avindré a pretensions que afecten l’administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d’eixa espècie; m’abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius.
La meua vida la passaré i exerciré la meua professió amb innocència i puresa.
No practicaré la talla, deixant eixa operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament.
Quan entre en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que senta o veja en la societat i no serà necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos.
Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga’m concedit gaudir feliçment la meua vida i la meua professió, honrat sempre entre els hòmens; si ho trenque i sóc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa”

En èpoques més pròximes han sorgit texts alternatius més adaptats al món modern, com la Declaració de Ginebra feta per l’Associació Mèdica Mundial l’any 1948, però que no han assolit el ressò ni tenen, si ens permeteu que ho diguem així, l’encant del que va escriure Hipòcrates fa més de 25 segles.

Tom Hadfield, un jove estudiant de la Universitat de Harvard i diversos experts del centre McLaughlin-Rotman de la Universitat de Toronto, han posat en marxa el web MalariaEngage, una inciativa per finançar projectes d’investigació a Tanzània.

Als 17 anys, Hadfield es va fer famós per haver venut el seu lloc web Soccernet a la cadena esportiva nord-americana ESPN, convertint-se d’aquesta manera en un milionari adolescent. Després de set anys i d’un recent viatge a Tanzània on va quedar impressionat  pels alts índexs de mortaldat de la malària i la manca de recursos dels investigadors africans, va decidir posar tot el seu enginy al servei d’aquesta causa.

Com no podia ser d’altra manera, Hadfield va pensar en el poder d’Internet i les xarxes socials per crear un moviment capaç d’erradicar el paludisme. A MalariaEngage els usuaris poden donar qualsevol quantitat de diners a algun dels 7 projectes inicials de l’organització i posar-se en contacte amb els investigadors per tal d’intercanviar informacions, fotos, etc.

A banda, també poden afegir MalariaEngage al seu perfil de FaceBook i expandir-se per altres xarxes socials. D’aquesta manera es pretén que la gent s’impliqui en els projectes no només mitjançant els donatius, sinó creant connexions que promouen la participació i el compromís individual.

El proper 26 de maig a les 19.00 hores se celebrarà la Taula Rodona L’accés als medicaments com a dret humà: situació actual i inciatives a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (C/Casanova, 143).

L’acte, moderat per la periodista de TV3 Mònica Huguet, comptarà amb les intervencions de Xavier Seuba, professor de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra; Emilio de Benito, periodista d’El País; Graciela Diap, coordinadora mèdica vinculada a l’organització Drugs for Neglectes Diseases Initiative i Erlin Rugama, farmacèutic de l’organització Acción Médica Cristiana de Nicaragua. La cloenda de la xerrada serà a càrrec d’Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau.

L’accés a aquesta activitat és gratuït i s’emmarca dins la campanya Salut per al desenvolupament que organitzen Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya, amb la qual volen donar a conèixer tant la vinculació entre dret humà i salut com la que hi ha entre salut i desenvolupament. Aquesta xerrada és part del cicle Fàrmacs en un món global organitzat per Justícia i Pau.

Des del Bloc de Bellvitge ens volem sumar avui a la celebració dels 100 anys del Dr. Moisès Broggi i recordar un dels personatges més rellevants i admirats de la medicina catalana.

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 1908.) va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar l’any 1931 sota el mestratge dels germans Trias i Pujol. Durant la República fou cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona, tasca que continuà quan va esclatar la Guerra Civil espanyola implicant-se en l’equip mèdic de les Brigades Internacionals.

A partir de l’any 39, Broggi viu els díficils anys de la postguerra i és cessat de tot càrrec oficial. Malgrat la brutal repressió franquista, Broggi continua la seva activitat professional convertint-se en un dels cirurgians més prestigiosos del país. Innovador en l’àmbit quirúrgic, és capdavanter a introduir la tècnica de derivació venosa porto-cava i contribueix amb el seu mestratge a la formació de vàries generacions de gran cirurgians.

Moisès Broggi és membre fundador de la Societat Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 1985. És també president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l’Institut Borja i de l’Institut Mèdic Farmacèutic i ha estat honorat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat.

Recentment ha publicat Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005), una autobiografia on recorda molts dels episodis de la nostra història i que constitueix un magnífic retrat del segle XX.

Les malalties oblidades afecten a milers de persones a tot el món. Es tracta de malalties per a les quals no hi ha medicació ni tractaments adequats. Una gran majoria són malalties tropicals infeccioses que afecten bàsicament a les poblacions de països en vies de desenvolupament, com la leishmaniasis, el Chagas o la malària.

Tot i existir nombrosos estudis científics sobre immunologia i genètica dels paràstis que les provoquen, aquests no acaben convertint-se en eines terapèutiques per a la població afectada.

La DNDi, sigles en anglès de Drugs for Neglected Diseases Initiative, és una organització sense afany de lucre que té com a objectiu incentivar els esforços per a la investigació i desenvolupament (I+D) de medicaments que facin front a les malalties oblidades.

Ja fa anys que al personal sanitari de Metges sense fronteres (MSF) se’ls va fer evident que el desenvolupament de medicació per combatre aquestes malalties romania gairebé aturat. En els últims 25 anys, només l’1% de tots els medicaments desenvolupats al món van ser per tractar aquestes malalties.

Per tal de solventar aquesta situació, Metges sense fronteres va destinar els recursos econòmics obtinguts amb la concessió del Premi Nobel de la pau l’any 1999 (conjutament amb el grup d’investigació de malalties tropicals de la OMS) a l’estudi de les necessitats mèdiques d’aquest tipus de pacient. Va ser en aquell moment quan es va crear un grup de treball sobre medicaments per a malalties oblidades on hi participaven un conjunt d’especialistes independents en el camp de la salut.

La DNDi fou el pas següent. El 3 de juliol de 2003 set instiuts públics i privats dels cinc continents van unir els seus esforços: la Fundació Oswaldo Cruz de Brasil, el Consell Hindú d’investigació mèdica, el Ministeri de salut de Malàisia, l’Institu Pasteur de França, el Programa especial d’investigació de malalties tropicals de l’OMS i Metges sense fronteres.

Des de llavors, aquesta organització amb seu a Suïssa, ha posat en marxa diversos projectes per tal de trobar solucions per als més oblidats.

En una entrada recent us parlàvem de Google Health i el seu projecte d’emmagatzemar històries clíniques de pacients amb la finalitat de que les seves dades es puguin consultar en línia i siguin accessibles arreu del món en cas de necessitat. El projecte - de moment en fase pilot - permetrà disposar de la informació necessària per a garantir que un malalt rebi l’atenció adequada en tot moment.

En un món global com el nostre, una eina d’aquest tipus pot ajudar a evitar errors o males pràctiques mèdiques degudes al desconeixement dels antecedents mèdics d’un pacient si el personal que l’atén no disposa del seu historial clínic.

Els interrogants d’una iniciativa com Google Health sorgeixen de seguida però, què passa amb la confidencialitat - sagrada - de les dades mèdiques? com es garanteix? i què hi ha de la seguretat del sistema?.

És evident que una organització de l’entitat de Google ofereix garanties. Però també és cert que les crítiques més habituals que se li fan estan relacionades amb la seva tendència a recollir dades dels seus usuaris i de fer-ne un ús no massa clar d’aquestes dades. Pel que fa a la seguretat, són freqüents les informacions sobre l’aparició de tècniques cada cop més sofisticades dissenyades per a rebentar els sistemes de seguretat d’organitzacions públiques i privades per importants que siguin.

Precisament, segons els seus promotors, són aquest dos aspectes - confidencialitat i seguretat - els punts forts d’un projecte similar a Google Health i que us presentem avui: Keyose, una iniciativa d’un metge de la Fundación Jiménez Díaz, el Dr. Julio Bonis, i de l’empresa Recrea que aporta el suport tecnològic necessari.

Keyose és un servei gratuït en línia que permet, a qualsevol persona que s’hi registri, emmagatzemar les seves dades clíniques més rellevants de manera que es puguin recuperar, en cas de que sigui necessari, en qualsevol lloc o circumstància en que es trobi.

Un cop l’usuari ha introduït les seves dades clíniques, el sistema genera un codi identificatiu i una contrasenya de manera que es pot crear una mena de targeta sanitària personalitzada com la que us mostrem aquí i que permetrà recuperar aquesta informació al personal sanitari que l’atengui.

Diem que es personalitzada donat que és el propi usuari el que decideix quines dades vol introduir i quines són les que es faran públiques un cop l’identifiquin.

La confidencialitat i la seguretat queden garantides donat que en cap cas s’introdueixen dades personals que possibilitarien - a qualsevol que fos capaç d’accedir al sistema de manera fraudulenta - associar la informació emmagatzemada a una persona concreta. Aquesta informació, a més, només pot ser afegida o modificada pel propi interessat mitjançant una contrasenya, addicional i privada, que pot triar ell mateix.

Ja fa anys que els científics ens alerten sobre les conseqüències del canvi climàtic, del qual ja en tenim proves evidents com l’augment de la temperatura mitja de l’aire o el desglaçament dels pols.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també vol cridar l’atenció sobre la repercussió en la salut humana que comportaran tots aquests canvis en el clima. L’escalfament del planeta i la radicalització dels fenòmens meteorològics (sequeres, grans tempestes o onades de calor) afectaran de forma aguda i local a determinades zones de la Terra. L’OMS cita, com a exemple, la gran onada de calor a Europa l’estiu de 2003 on s’estima que van morir unes 70.000 persones més del que era previsible, o l’huracà Katrina, que va provocar la mort de 1.800 persones i el desplaçament d’uns quants milers més.

Per fer front als efectes del canvi climàtic en la salut, l’OMS coordina i dóna suport a les investigacions i l’avaluació de les mesures més efectives de protecció de la salut, especialment als col·lectius més vulnerables com les dones i nens dels països en vies de desenvolupament. També assessora i informa als Estats sobre els canvis que hauran d’introduir en els seus sistemes sanitaris per tal de garantir la salut de les seves poblacions.  

Segons la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, el canvi climàtic és un fenomen global però les seves conseqüències no es repartiran uniformement i pot influir en problemes sanitaris que ja són de grans proporcions i que afecten, majoritàriament, als països menys desenvolupats.

A Catalunya, en el marc de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic s’ha presentat el Pla Català de Lluita contra el Canvi Climàtic 2008-2012 on s’exposen diverses mesures per mitigar la seva evolució i reduir-ne l’impacte. D’alta banda, s’ha constituït la Comissió Interdepartamental pel Canvi Climàtic, en la que el conjunt dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, incloent-hi el de Salut, elaboren i discuteixen les directrius i mesures que cal prendre davant d’aquest repte.

Helen Epstein, doctora en biologia i investigadora, presenta avui dimecres 16 d’abril a les 19.00 hores el seu nou llibre al Cosmocaixa de Barcelona.

L’any 1993, Helen Epstein va viatjar a Uganda per investigar una vacuna contra la Sida. El coneixement directe i sense intermediaris de la situació van fer que es replantegés certes teories que a Occident eren unànimement acceptades. Des d’aquest nou punt de vista, va observar que el patró occidental sobre la promiscuitat no podia explicar la realitat sexual africana i que, d’altra banda, els índexs de contagi entre els anomenats grups de risc era menor que entre els grups considerats més “segurs”.

El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el Sida, és un llibre escrit des del rigor científic que intenta canviar els prejudicis sobre la Sida i sobre el continent africà i és, segons el rotatiu The New York Times, un dels millors llibres de no-ficció publicats l’últim any.

La Ruta de la Sonrisa és una inciativa solidària de la Fundació Vital Dent que compta amb el patrocini d’empreses com Land Rover, 3M o Mercedes Benz i el suport de l’ONG Solidariamente.

L’objectiu d’aquesta campanya és recórrer les zones més necessitades del Marroc per tal de donar assistència odontològica bàsica, especialment a nens i nenes, de manera gratuïta. El 13 de març passat, un equip de dotze odontòlegs i higienistes dentals equipats amb un camió i dotze Land Rover Defender van començar un periple de 3.500 quilòmetres  per terres marroquines. Aquesta iniciativa també pretén formar a metges de la zona i establir un assentament estable que, un cop acabada la ruta, quedi com a equipament permanent.

Ademés dels objectius odontològics, aquesta ruta té també com a objectius secundaris altres accions paral·leles com la donació de medicaments o material escolar.

Després de la pressió continuada d’organitzacions internacionals i milions de persones arreu del món, el desembre de 1997 es publicava a Ottawa la Convenció sobre la prohibició de fabricació, emmagatzament, producció i transferència de mines anti-persona i sobre la seva destrucció. 

Coincidint amb el desè aniversari del tractat d’Ottawa, podeu visitar fins el 13 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’exposició Vides minades del fotògraf Gervasio Sánchez.

L’obra de Gervasio Sánchez, Vides minades. Deu anys, forma part d’un projecte que pretén denunciar i sensibilitzar la població sobre aquesta xacra i compta amb el suport de Metges sense fronteres, Mans Unides i Intermón Oxfam.

Després de publicar Vidas minadas (1997), Gervasio Sánchez va continuar la seva tasca amb el llibre Cinco años después (2002) que ara ha représ amb Vidas minadas. Diez años después (2007) on tornen a aparèixer algunes de les víctimes retratades a les seves primeres instantànies.