NextBio és un cercador especialitzat en ciències de la salut que està especialment orientat a la recerca en els camps de la medicina bàsica o clínica, la farmàcia i la biologia.

Els continguts que inclou són de lliure ús i provenen de bases de dades o repositoris d’extraordinària importància com són l’Stanford MicroArray Database, l’ArrayExpress o el Gene Expression Omnibus de l’NCBI. Inclou a més material d’altres bases de dades i d’institucions i particulars que volen afegir-hi continguts per a que es puguin usar lliurement per altres investigadors.

El tipus d’informació que podreu recuperar és molt variada i fa referència a articles, estudis clínics, teixits, malalties, gens, entre d’altres. Aquesta gràfica us mostra les diverses possibilitats:

L’accés a NextBio és lliure (hi ha una versió de pagament que ofereix algunes prestacions addicionals) i si efectueu el registre gratuït podreu guardar i compartir cerques i resultats obtinguts a més d’incloure els vostres propis continguts a la plataforma.

La fibromiàlgia és una malaltia que es caracteritza per un dolor crònic generalitzat no articular. Les persones que la pateixen tenen poca tolerància a l’esforç i una sensació constant de falta d’energia. La majoria de la població afectada per aquest trastorn són dones d’edats compreses entre els 35 i els 50 anys, tot i que també se n’ha diagnosticat a nens, adolescents i persones majors de 60 anys.

El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la fibromialgia i la síndrome de la fàtiga crònica, tot i que a Catalunya, per ser festiu el dia 12, enguany se celebrarà el dia 13. La Fundació per a la Fibromialgia i la Síndrome de Fatiga Crònica, la Unitat de Fatiga Crònica de l’Hospital Clínic i la Unitat de Fibromiàlgia de la Clínica Cima de Barcelona celebren el dia 13 a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona una jornada commemorativa sobre aquest tema.

Per altra banda, des del mes de gener i gràcies a la iniciativa de la Fundació FF i a la col·laboració de cinc hospitals amb unitats especialitzades, es disposa del primer banc d’ADN en fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica ubicat al Banc Nacional d’ADN de la Universidad de Salamanca. L’objectiu principal es posar a disposició dels diferents equips d’investigació genètica nacionals i internacionals les mostres necessàries de pacients registrats i caracteritzats amb rigor, per dur a terme l’estudi dels possibles gens implicats en la predisposició, desenvolupament i tractament d’aquestes malalties.

La periodista Elisabet Pedrosa presenta el proper 13 de març el seu nou llibre Criatures d’un altre planeta. L’obra és el resultat del dietari que l’autora va iniciar quan la seva filla Gina va ser diagnosticada amb la síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant.

El llibre és un viatge a través del dolor i la crònica d’una lluita que desembocarà en una nova oportunitat per reconvertir la discapacitat en un cant a la vida: “Crèiem que havíem vingut a aquest món a patir, i resulta que hi pot haver una alternativa, i que som part d’un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla“.

Malgrat ser la primera causa de retard en nenes després de la síndrome de Down, la síndrome de Rett és una gran desconeguda. Aquest desconeixement és una de les raons per les quals una investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona està aturada per falta de finançament. El 100% dels drets d’autor generats pel llibre serviran per ajudar a finançar la investigació mèdica.

Amb l’objectiu d’estimular el debat entorn a les tres grans temàtiques d’actualitat científica -l’efecte de les variacions genètiques sobre la salut humana i el medi ambient, les noves terapies sorgides dels avenços de la biologia i el moviment Open Acess i la seva influència en l’accés global al coneixement-, el Parc Científic de Barcelona acull els propers 8 de març, 26 d’abril i 21 de juny un seminari on es pretén potenciar la presentació de diferents punts de vista i la participació del públic.

El 8 de març a les 18.30 tindrà lloc la sessió Evolució natural i evolució induïda: El risc de la genètica?; el 26 d’abril es debatrà el moviment Open Access i les seves possibles conseqüències tant sobre les publicacions científiques tradicionals com sobre l’accés al coneixement científic i la voluntat del científics de publicar o no en revistes de lliure accés. I finalment el 21 de juny se celebrarà la darrera sessió Noves teràpies: on som i cap a on anem?

Les tres sessions es faran a l’aula Fèlix Serratosa del Parc Científic de Barcelona (C/Josep Samitier 1-5). Les places són limitades i es prega confirmació, o bé mitjançant formulari, o bé trucant al telèfon 93 403 45 18.

L’Institut Català d’Oncologia (ICO) va anunciar ahir la incorporació del prestigiós investigador Manel Esteller per liderar el nou Programa de Recerca en Epigenètica i Biologia del Càncer.

L’ICO és l’únic centre sanitari d’Espanya en disposar d’un programa d’epigenètica. Aquest àmbit de recerca estudia les alteracions químiques relacionades amb l’aparició de tumors i, per tant, obre noves línies de tractament del càncer mitjançant fàrmacs que actuen sobre aquestes alteracions, el que representa una aproximació diferent a la de la quimioterapia convencional.

Manel Esteller, nascut a Sant Boi de Llobregat el 1968, és un referent internacional en el món de l’epigenètica. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1992, va fer els estudis postdoctorals a la Johns Hopkins University als Estats Units. És autor de més de 190 articles científics i és editor associat de les revistes Cancer Research, The Lancet Oncolgoy, International Journal of Cancer i Epigenetics and Carcinogenesis.

Com cada any la revista Science ha publicat el seu particular rànquing sobre les fites científiques més destacades de l’any. Enguany la publicació ha decidit donar el primer lloc a l’estudi de la variació genètica humana.

La reconeguda revista constata que l’abaratiment i la major rapidesa, gràcies als nous avenços tecnològics, que han facilitat la seqüenciació de la informació genètica d’una persona concreta, ha permès detectar les semblances i diferències entre l’ADN dels éssers humans.

Així doncs, gràcies a la informació genètica de moltes persones anònimes i a la col·laboració entre científics, s’han pogut esbrinar els orígens genètics d’algunes malalties. Segons Science, això suposa un salt conceptual que afectarà en el futur a la manera com seran tractades les malalties i a la imatge que tenim de nosaltres mateixos i de com preservar el nostre àmbit privat.

Alertats pel considerable augment de malalties cardiovasculars al país, l’any 1948 el National Institutes of Health (l’agència nord-americana d’investigació mèdica) va posar en marxa l’Estudi Framingham. El projecte pretenia seguir les passes d’un grup de ciutadans per tal de descobrir quines eren les causes d’aquest increment.

La població escollida va ser la ciutat de Framingham, prop de Boston, on més de 5.000 ciutadans es van sotmetre a exàmens físics i van respondre a diversos qüestionaris sobre els seus hàbits. Des de llavors, s’han anat incorporant a l’estudi familiars (fills, néts, etc.) d’aquells primers voluntaris que són revisats cada dos anys. A banda, des de fa dues dècades s’han incorporat les anàlisis d’ADN a partir de les mostres sanguínies dels participants.

A partir d’ara tota aquesta informació podrà ser consultada grautïtament a la base de dades SHARe (en anglès, compartir). Aquesta base de dades confronta la informació d’unes 900 famílies, fet que permet comparar 550.000 variacions genètiques amb diverses característiques de la salut cardiovascular.

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) programa fins el 18 de novembre l’exposició L’estètica de la biologia, un recull de 47 obres de l’artista nord-americà Dennis Ashbaugh.

Dennis Ashbaugh (Red Oak, Iowa, 1946) és conegut per fusionar en la seva obra l’art i la reflexió sobre la genètica i la biotecnologia. Amb aquesta mostra l’IVAM inaugura una nova línia expositiva anomenada Art i ciència, que continuarà amb una propera exposició d’Eduardo Kac.

L’exposició, ubicada a la Galeria 4, repassa la trajectòria d’Ashbaugh des dels anys 80 quan l’artista va començar a explorar l’imaginari del codi genètic fins arribar a l’obra actual on l’ADN serveix per expressar els temors de l’autor.

La gran saturació i l’allau de productes massificats està derivant cada vegada més cap a un consum més personalitzat. Si fins ara estàvem acostumats a veure marques de sabates o roba que personalitzaven els seus productes, l’última moda als Estats Units és la de fer art amb el propi perfil genètic.

Empreses com dna.11 o DNA Art Forms es dediquen a transfomar el perfil genètic del seu client en un vistós quadre de colors. Mitjançant el seu lloc web, qualsevol persona pot escollir els colors i la forma en què vol que sigui imprès el seu codi genètic per després penjar-lo a les parets de casa seva. L’èxit de la inciativa ha convertit aquest originals quadres en un dels productes més venuts a la botiga del conegut MOMA de Nova York.

23andMe és la nova iniciativa del popular cercador Google. La nova empresa biotecnològica, cofundada per Anne Wojcicki, parella d’un dels pares de Google Sergey Brin, pretén recopilar dades genètiques a baix preu.

Segons els seus creadors, 23andMe seria un “google” dels gens; un web 2.0 de continguts amb participació de l’usuari i que tindria com a finalitat última mapar genèticament tota la humanitat. D’aquesta manera, expliquen, es podrien descobrir tot tipus de parentius, trobar cures per malalties genètiques o recomanar estils de vida convinents als gens de cada usuari.

A banda de Google participaran en la iniciativa l’empresari argentí Martín Varsavsky, News Entrerprise Asociates, MDV-Mohr Davidow Ventures i el gegant biotecnològic Genetech, el president del qual, Arthur D. Levinson, és també directiu de Google.

Bon divendres.