El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ens proposa un recorregut per totes les escultures de metges de la ciutat de Barcelona. Aquest conjunt d’obra escultòrica és resultat de l’homenatge que la ciutat ha fet als metges que, per la seva popularitat en l’exercici de la medicina, han estat honorats amb un monument als carrers de Barcelona.

Podem gaudir tant de les fotografies de cadascuna de les escultures com de les dades dels autors, els emplaçaments i una petita biografia dels metges honorats. Una bona idea, doncs, per una passejada per la ciutat.

Des del dia 2 fins el 30 de juny podeu veure a l’aulari una exposició fotogràfica on es recullen imatges del nostre Campus i de l’Hospital de Bellvitge fa 25 anys. La mostra ha estat organitzada pels estudiants de sisè curs que faran el seu Jurament Hipocràtic el proper 19 de juny a les 12.00 hores a la sala d’actes de l’Hospital.

El mateix dia i lloc però, a les 20.00 hores se celebrarà el 25è aniversari del Jurament Hipocràtic de la primera promoció d’estudiants de Medicina en el Campus de Bellvitge. L’acte s’inciarà amb la benvinguda i els parlaments dels representats de les institucions participants, així com de professors i antics estudiants. La cloenda anirà a càrrec de la coral de la UB, Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis.

Fa pocs dies us informàvem de que la nostra biblioteca ja disposava de l’última edició d’un dels clàssics de la medicina, el Harrison’s principles of internal medicine i ara ens assabentem pel bloc de Quiro News d’una notícia relacionada amb una altra d’aquestes obres fonamentals: Medicina Interna de Farreras - Rozman.

Es tracta de la inauguració, el passat 28 de maig, de l’exposició Una visió polièdrica del Dr. Pere Farreras Valentí 1916-1968 a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona dedicada al que va ser durant molts anys director de l’obra.

Tal com ens informen en aquesta entrada del bloc de Quiro News, l’exposició està organitzada pel Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i pel propi Col·legi i romandrà oberta fins el 17 de desembre. L’entrada és gratuïta i l’horari és de dilluns a divendres de 9 a 21 hores.

Recordeu que a la nostra biblioteca podeu trobar l’obra Record i homenatge a Pere Farreras Valentí, metge català on es recullen els principals moments de la seva vida.

El Jurament Hipocràtic és un codi ètic que, segons la tradició, els estudiants que es graduen en medicina juren complir abans de començar a practicar la seva professió. La celebració d’aquest jurament en públic, davant de professors, col·legues i familiars, constitueix un acte solemne i d’un gran valor simbòlic.

A banda d’això, el Jurament Hipocràtic és un concepte abastament conegut i associat de manera generalitzada amb la pràctica de la medicina.

La història diu que el codi va ser escrit per Hipòcrates, un prestigiós metge de la Grècia clàssica, que el feia jurar als seus deixebles abans de deixar-los posar en pràctica les seves ensenyances. Més tard, amb el Renaixement i l’apogeu de la cultura greco-romana, es va anar difonent aquesta tradició - amb més o menys èxit, segons els països - arreu del món.

A la imatge que il·lustra el post us mostrem un manuscrit del segle XII amb el text escrit en forma de creu. Text, per cert, que ha rebut diverses modificacions i adaptacions al llarg del temps. Tanmateix, aquí us volem presentar el jurament en la seva forma original.

“Per Apol·lo mèdic i Esculapi, jure: per Higias, Panacea i tots els déus i deesses als que pose per testimonis de l’observança d’aquest vot, que m’obligue a complir el que oferisc amb totes les meues forces i voluntat.
Tributaré al meu mestre de Medicina el mateix respecte que als autors dels meus dies, partint amb ells la meua fortuna i socorrent-los en cas necessari; tractaré els seus fills com els meus germans, i si volgueren aprendre la ciència, els l’ensenyaré desinteressadament i sense un altre gènere de recompensa. Instruiré amb preceptes, lliçons parlades i la resta de mètodes d’ensenyança als meus fills, als dels meus mestres i als deixebles que em seguisquen davall el conveni i jurament que determinen la llei mèdica i a ningú més.
Fixaré el règim dels malalts del mode que li siga més convenient, segons les meues facultats i el meu coneixement, evitant tot mal i injustícia.
No m’avindré a pretensions que afecten l’administració de verins, ni persuadiré cap persona amb suggestions d’eixa espècie; m’abstindré igualment de subministrar a dones embarassades pessaris o abortius.
La meua vida la passaré i exerciré la meua professió amb innocència i puresa.
No practicaré la talla, deixant eixa operació i altres als especialistes que es dediquen a practicar-la ordinàriament.
Quan entre en una casa no portaré un altre propòsit que el bé i la salut dels malalts, cuidant molt de no cometre intencionalment faltes injurioses o accions corruptores i evitant principalment la seducció de dones o homes, lliures o esclaus. Guardaré reserva sobre el que senta o veja en la societat i no serà necessari que es divulgue, siga o no del domini de la meua professió, considerant el ser discret com un deure en semblants casos.
Si observe amb fidelitat el meu jurament, siga’m concedit gaudir feliçment la meua vida i la meua professió, honrat sempre entre els hòmens; si ho trenque i sóc perjur, caiga sobre mi, la sort adversa”

En èpoques més pròximes han sorgit texts alternatius més adaptats al món modern, com la Declaració de Ginebra feta per l’Associació Mèdica Mundial l’any 1948, però que no han assolit el ressò ni tenen, si ens permeteu que ho diguem així, l’encant del que va escriure Hipòcrates fa més de 25 segles.

Des del Bloc de Bellvitge ens volem sumar avui a la celebració dels 100 anys del Dr. Moisès Broggi i recordar un dels personatges més rellevants i admirats de la medicina catalana.

Moisès Broggi i Vallès (Barcelona, 1908.) va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar l’any 1931 sota el mestratge dels germans Trias i Pujol. Durant la República fou cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona, tasca que continuà quan va esclatar la Guerra Civil espanyola implicant-se en l’equip mèdic de les Brigades Internacionals.

A partir de l’any 39, Broggi viu els díficils anys de la postguerra i és cessat de tot càrrec oficial. Malgrat la brutal repressió franquista, Broggi continua la seva activitat professional convertint-se en un dels cirurgians més prestigiosos del país. Innovador en l’àmbit quirúrgic, és capdavanter a introduir la tècnica de derivació venosa porto-cava i contribueix amb el seu mestratge a la formació de vàries generacions de gran cirurgians.

Moisès Broggi és membre fundador de la Societat Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear (IPPNW), entitat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l’any 1985. És també president d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l’Institut Borja i de l’Institut Mèdic Farmacèutic i ha estat honorat amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Ciutat.

Recentment ha publicat Memòries d’un cirurgià (2001) i Anys de plenitud (2005), una autobiografia on recorda molts dels episodis de la nostra història i que constitueix un magnífic retrat del segle XX.

El proper 13 de maig a les 18.30 hores tindrà lloc l’acte de presentació del llibre Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

A l’acte hi assistiran la directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la UB, Rosalia Pedreny, així com les autores del llibre, entre les quals la coordinadora de l’obra i professora de l’Escola Roser Valls. També hi assistiran algunes de les protagonistes de la història.

Aquesta obra és fruit d’un projecte interuniversitari, dut a terme per professores d’Història de la Infermeria de les universitats catalanes que tenen escoles públiques d’infermeria (UB, UdG, U. LLeida, U. Rovira i Virgili) i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Univeristaris i de Recerca (AGAUR).

L’objectiu de la recerca, a banda de recollir testimonis de les infermeres catalanes de la Guerra Civil espanyola i preservar els documents que es conserven, vol reivindicar la tasca d’aquestes dones que van dedicar els seus esforços a pal·liar els sofriments de ferits i malalts.

A banda del llibre, també es presentarà un audiovisual (DVD) que recull les parts més significatives de les entrevistes fetes per les autores.

ANUNCIS és una exposició fotogràfica que pretén evocar com era la vida al nostre país a la segona meitat del segle XIX per mitjà d’un recull dels anuncis publicitaris que es publicaven a la premsa escrita de l’època.

L’autor de l’exposició és Víctor Gómez, coordinador del Projecte del futur Parc Científic del nostre campus i autor també de la mostra fotogràfica Els colors de la primavera que va exposar a la nostra biblioteca la primavera passada.

En Víctor ha revisat els exemplars del Diari de Barcelona corresponents a aquest període (50 anys de diari!) i ha seleccionat i fotografiat els anuncis que ha considerat més interessants pel seu contingut, la seva originalitat o la seva estètica. La temàtica dels anuncis està relacionada, de manera preferent, amb la salut però també se’n troben de vinculats amb la vida quotidiana de l’època.

Les fotografies ens provoquen emocions diverses: des d’admiració per la seva bellesa a un somriure pel llenguatge emprat o la ingenuïtat que es desprèn del seu missatge. De manera global però, ens motiven un sentiment de certa nostàlgia per una època i una Barcelona que no vam conèixer però que, d’alguna manera, forma part de l’imaginari de tots nosaltres.

La inauguració de l’exposició, a la que acudirà el rector de la nostra universitat Màrius Rubiralta, tindrà lloc el 9 d’abril i es mantindrà oberta fins el 16 de maig a la 1a planta del Pavelló de Govern del Campus.

Aquesta setmana podeu veure a l’expositor de novetats de la biblioteca el llibre Santiago Ramón y Cajal. Un siglo después del Premio Nobel. Editat per la Fundación Marcelino Botín, el llibre repassa la biografia de Ramon y Cajal des dels seus origens aragonesos fins la concessió del Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1906.

L’obra compta amb fotografies familiars i acadèmiques, no només de Ramón y Cajal sinó d’altres científics de l’època i dedica especial atenció als famosos guardons i a la seva història.

Podeu consultar a les Col·leccions especials de la UB el Fons Santiago Ramón y Cajal. Aquest fons pretén donar a conèixer i divulgar l’obra del científic i aplega obres ja existents a la Universitat de Barcelona i valuosos donatius com el de la Dra. Mercé Dufort, catedràtica de Biologia Cel·lular de la Facultat de Biologia de la UB.

Avui us volem recomenar un dels itineraris inclosos en les activitats que es van programar durant el passat Any de la Ciència 2007: Lleida. La ciència mèdica a les tres cultures.

La fundació l’any 1300 de l’Estudi General de Lleida, gràcies al privilegi atorgat pel rei Jaume II, suposà un important desenvolupament científic i cultural per a la ciutat. Les tres cultures que convivien a la Lleida baixmedieval (cristiana, jueva i mussulmana) han estat les protagonistes de la ciència mèdica a diferents èpoques: sanadores o llevadores jueves i sarraïnes, metges al servei dels reis de la Corona d’Aragó, hebreus traductors de textos mèdics àrabs o algunes de les primeres dones que pogueren accedir a la Facultat de Medicina.

Tot i l’existència de concilis i lleis que prohibien que metges jueus o sarraïns exercissin amb els cristians, molts metges de la Corona d’Aragó en reclamaren els seus serveis. Joan II, per exemple, va fer cridar al reconegut oftalmòleg jueu Cresques Abnarrabí per tal d’operar-se les cataractes.

Aquest recorregut és una bona manera d’apropar-se a deu segles d’història de la medicina i conèixer els emplaçaments i protagonistes que la van fer possible. La durada d’aquest itinerari és de dues hores.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa seixanta anys. Per commemorar l’efemèride, l’OMS ha reunit en una exposició fotogràfica un conjunt d’imatges que repassen la història de l’entitat.

L’exposició, basada en el lema de l’aniversari “La nostra salut, el nostre futur”, mostra les principals fites aconseguides en el camp de la salut pública, com ho van ser la primera vacuna contra la poliomelitis, l’atenció primària o el control del tabaquisme, entre d’altres. A banda d’oferir una mirada al passat, la mostra també es projecta cap al futur i inclou temes com la salut enfront el canvi climàtic o l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’exposició es va inaugurar durant l’última reunió del Consell Executiu de l’OMS celebrada el 21 de gener de 2008. Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut (7 d’abril) viatjarà a la seu de les Nacions Unides a Nova York, per retornar altra vegada a Ginebra abans de desplaçar-se a altres regions durant els mesos d’estiu.

Aquest desembre se celebren els 40 anys del primer trasplantament de cor. El 3 de desembre de 1967 Louis Wahskanski, un comerciant sud-africà, va ser el primer pacient del món en rebre un cor trasplantat.

El cirurgià Christian Barnard (Beaufort West, 1922 - Chipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Norman Shumway havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l’experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d’un equip de 20 metges de l’Hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d’una jove de 25 anys morta en accident de cotxe a Louis Wahskanski, de 53 anys. Tot i arrossegar una malaltia cardiaca incurable i ser diabètic el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies.

En els últims 40 anys, a Espanya s’han beneficiat d’un trasplantament de cor 5.461 persones segons el Ministerio de Sanidad y Consumo. A l’Estat Espanyol la supervivència a l’any de la intervenció és d’un 85%; als cinc anys, d’un 72%; i a als deus anys, d’un 60%.

Segons les xifres de la Organitzación Nacional de Trasplantes, en el món ja s’han realitzat quasi bé 100.000 trasplantaments cardíacs.

L’any 1882 el Dr. Lluís Barraquer Roviralta va posar en marxa una consulta clínica de malalties neurològiques a l’antic Hospital de la Santa Creu. Per tal de commemorar aquest esdeveniment l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha organitzat una exposició que repassa la història de la neurologia i presenta els avenços assolits en malalties com l’Alzheimer, el Parkinson o l’epilèpsia.

L’exposició, que es podrà veure fins el 15 de desembre a la segona planta del Nou Hospital (C/Mas Casanova, 90), posa de manifest l’espectacular evolució que ha experimentat la neurologia des del seu naixement: el camí que va des del diagnòstic basat en l’observació dels símptomes i signes de la malaltia fins els actuals aparells de neuroimatge d’alta precisió.

Fins el 30 de novembre podeu visitar a l’Espai Zero de la Biblioteca de Catalunya (Carrer de l’Hospital, 56) l’exposició En l’esperit del Doctor Trueta. Un científic a la Biblioteca de Catalunya.

La mostra, emmarcada dins l’Any de la Ciència, ha estat comissariada per Josep Casals i Joan Falcó, de la Secció de Manuscrits de la BC, i s’hi exposen un extens conjunt de fotografies, obres, cartes i pertinences del Dr. Josep Trueta.

Podeu consultar les obres disponibles sobre Josep Trueta al catàleg del CRAI o bé visitar la Col·lecció Especial de la UB, Personatges Universitaris, on trobareu recursos i documents de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona sobre el famós cirurgià.

El proper dissabte 17 de novembre se celebrarà a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Jornada Trauma i Transmissió. Efectes en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya de la Guerra del 36.

Aquesta Jornada pretén presentar les primeres conclusions de la recerca iniciada l’any 2005 a inciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM). Sota la direcció de les psicòlogues clíniques i psicoanalistes Anna Miñarro i Teresa Morandi i l’assessorament metodològic de l’antropòleg Oriol Romaní, la investigació pretén conèixer i reconèixer les conseqüències psíquiques que van provocar els fets del 36, el franquisme, el postfranquisme i la transició.

Aquesta setmana podeu veure a l’expositor de Noves adquisicions de la biblioteca tres nous títols molt interessants:

Via, Ramona. Nit de Reis. Diari d’una infermera de 14 anys. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, 1996. Diari.

Nascuda a Vilafranca del Penedès, Ramona Via va residir durant la Guerra Civil a casa d’un oncles a les Cabanyes. Des d’allí es traslladava diàriament a Vilafranca on, només amb 14 anys, exercia d’infermera. Dels escrits d’aquesta etapa va néixer aquesta obra que fou publicada per primera vegada l’any 1966.

El dietari de Ramona Via recull les impressions que els terribles esdeveniments històrics van deixar en l’adolescent entre el setembre del 1938 al juny de 1939.

Maristany, Manuel. La infermera de Brunete. Barcelona: Columna Edicions, 2007. Novel·la

Javier de Montcada, alferes de requetès, cau ferit a la batalla de Brunete. La jove duquessa de Simancas, infermera voluntària casada amb el representant del bàndol nacional al Vaticà, el rescata de la mort i viu amb ell una apassionada relació amorosa que escandalitzarà mig Espanya. La guerra continua i es desencadena la batalla de l’Ebre, on en Javier rep una inseperada informació dels serveis secrets que donarà un tomb a la seva vida.

Forrellad, Lluïsa. Sempre en capella. Barcelona: Angle Editorial, 2007. Novel·la

Tres joves metges, Leonard, Jasper i Alexander, s’enfronten a una epidèmia de diftèria que s’estén sense control per una barriada pobra dels voltants de Londres. Encara no existeix el tractament mèdic per la malaltia i és per això que Jasper, seguint els mètodes científics de Pasteur, està desenvolupant una vacuna. Un assassinat misteriós precipitarà els esdeveniments i posarà en risc la vida dels protagonistes.