Hermann Chernoff és un matemàtic que l’any 1973 va presentar un nou mètode per a representar conjunts de variables i tendències estadístiques per mitjà de cares humanes.

Chernoff pensava que calia aprofitar la capacitat que tenim els humans per a reconèixer i classificar les cares humanes, així com la seva diversitat de característiques i expressions, per a mostrar de manera visual grups de dades.

Aquesta tècnica, coneguda com Chernoff Faces, ha estat adaptada per la gent de PubMed per a mostrar dades rellevants de les cites que entreguen les seves cerques. Han denominat el nou recurs PubMed Faceoff.

Així, fan servir l’edat del rostre per a il·lustrar la data de publicació de l’article, les celles per al factor d’impacte de la revista on s’ha publicat i un somriure per a mostrar que ha rebut moltes cites.

Us animeu a provar-ho i a dir-nos què us sembla?

Gràcies a la Marta per descobrir-nos aquest recurs.

Arran de la nostra recent entrada sobre la nova versió del navegador Firefox, els companys de Psico-Ajuda ens donen a conèixer aquest qüestionari per a estudiar l’ús dels diferents navegadors disponibles a Internet i la seva tipologia d’usuaris.

Es tracta d’un qüestionari breu preparat per Psico-Ajuda i FirefoxCat, que es pot emplenar fins l’11 de juliol.

El passat dimarts, 17 de juny, el Journal Citation Reports va efectuar la seva actualització anual incorporant les dades referides a l’any 2007.

Per tant ja podeu consultar el factor d’impacte (FI)de les revistes corresponent a l’any 2007 i altres dades com l’índex d’immediatesa i la vida mitjana de les cites de què us parlàvem en aquesta entrada. També podreu actualitzar els càlculs dels quartils de les revistes que us interessin.

Un cop més, les revistes de l’àmbit de les ciències de la salut copen els primers llocs del rànquing essent - també un cop més - la primera CA-A Cancer Journal for Clinicians, una revista d’accés lliure editada per l’American Cancer Society, que obté un FI de 69.026.

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre creada per Lawrence Lessig l’any 2001.

El propòsit de Lessig, professor de dret a la Stanford Law School, era el de buscar maneres per a racionalitzar les restriccions legals que comporta el “tots els drets reservats” del copyright tradicional, per a la difusió i el desenvolupament col·lectiu del coneixement i la cultura.

D’aquesta manera, a partir de l’any 2002, van començar a distribuir les llicències Creative Commons que substitueixen el “tots“, pel més raonable “alguns drets reservats“.

Quins drets? Doncs els que decideixi l’autor de l’obra, que per alguna cosa n’és el titular.

Per a això l’organització ofereix diversos tipus de llicències, de menys a més restrictives, que determinen què poden fer els altres amb la nostra obra. Per exemple, el tipus de llicència d’aquest bloc, que reconeixereu per la icona corresponent a la columna dreta, permet emprar els continguts del bloc sempre que es citi la seva autoria i no s’usin amb finalitat comercial.

Altres tipus permeten a més, la possibilitat de posar condicions a la generació d’obres derivades o, fins i tot, negar-ne l’autorització.

La Universitat de Barcelona és la institució afiliada a Creative Commons per a l’estat espanyol des del 2003 i el nostre CRAI ofereix suport, als membres de la UB, del projecte i les llicències per mitjà de l’Oficina de Difusió del Coneixement. L’Oficina dóna suport també en altres qüestions relacionades amb drets d’autor i de publicació de continguts als diversos dipòsits digitals de la UB.

Si us interessa el tema, us convidem a veure aquest vídeo que, de ben segur, us acabarà de convèncer.

Del 12 al 15 de novembre de 2008 se celebrarà a la ciutat de Còrdova el XII Encuentro Internacional de investigación en enfermería que coincidirà també amb la sisena trobada del Coloquio Bianual Joanna Briggs. El col·loqui del 2008 es presenta aquest any amb el lema Eliminando las barreras del conocimiento i tindrà lloc a l’Hospital Universitari Reina Sofía de Còrdova.

Els objectius tant del Congrés com del col·loqui són: l’intercanvi internacional de coneixements relacionats amb les cures de salut basades en l’evidència; avançar en la revisió, transferència i utilització de l’evidència i, finalment, explorar les oportunitats de col·laboració internacional entre consumidors i professionals de la salut de diverses disciplines.

Les persones interessades en presentar alguna ponència (professionals de la salut, investigadors, gestors d’institucions sanitàries o docents i estudiants d’infermeria) hauran d’enviar els resums abans del 3 de juny.

NextBio és un cercador especialitzat en ciències de la salut que està especialment orientat a la recerca en els camps de la medicina bàsica o clínica, la farmàcia i la biologia.

Els continguts que inclou són de lliure ús i provenen de bases de dades o repositoris d’extraordinària importància com són l’Stanford MicroArray Database, l’ArrayExpress o el Gene Expression Omnibus de l’NCBI. Inclou a més material d’altres bases de dades i d’institucions i particulars que volen afegir-hi continguts per a que es puguin usar lliurement per altres investigadors.

El tipus d’informació que podreu recuperar és molt variada i fa referència a articles, estudis clínics, teixits, malalties, gens, entre d’altres. Aquesta gràfica us mostra les diverses possibilitats:

L’accés a NextBio és lliure (hi ha una versió de pagament que ofereix algunes prestacions addicionals) i si efectueu el registre gratuït podreu guardar i compartir cerques i resultats obtinguts a més d’incloure els vostres propis continguts a la plataforma.

El dijous 8 de maig es presentarà a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).

El simposi inagural serà presidit pel rector en funcions Josep Samitier i hi participarà el Premi Nobel de Química, John E. Walker. També hi intervindran Ginés Morata, Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica 2007 pels seus estudis sobre genètica i biologia del desenvolupament; Ernst Hafen del Swiss Federal Institute of Technology de Zuric, i María Blasco del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).

L’IBUB, ubicat al Campus de la Diagonal Portal del Coneixement, és un institut propi de la UB creat el desembre de 2006 i dirigit pel professor Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia. Amb una vocació interdisciplinària, l’Institut ofereix una nova plataforma de recerca per potenciar l’activitat investigadora en biomedicina i ciències de la vida a la UB. L’ IBUB es proposa, entre d’altres objectius, impulsar les sinergies entre el món de la recerca i la docència universitàries al voltant de la UB.

El quartil d’una revista és una dada bibliomètrica que sovint professors i investigadors necessiten conèixer per a acreditar publicacions seves a agències com l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) o l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), per a avaluacions de professorat o per a decidir la conveniència de publicar en una revista determinada, entre d’altres raons.

A la nostra biblioteca ens trobem amb certa freqüència preguntes relacionades amb el procediment per a calcular aquesta dada i per aquest motiu hem preparat un manual on s’explica el procés pas a pas.

Helen Epstein, doctora en biologia i investigadora, presenta avui dimecres 16 d’abril a les 19.00 hores el seu nou llibre al Cosmocaixa de Barcelona.

L’any 1993, Helen Epstein va viatjar a Uganda per investigar una vacuna contra la Sida. El coneixement directe i sense intermediaris de la situació van fer que es replantegés certes teories que a Occident eren unànimement acceptades. Des d’aquest nou punt de vista, va observar que el patró occidental sobre la promiscuitat no podia explicar la realitat sexual africana i que, d’altra banda, els índexs de contagi entre els anomenats grups de risc era menor que entre els grups considerats més “segurs”.

El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el Sida, és un llibre escrit des del rigor científic que intenta canviar els prejudicis sobre la Sida i sobre el continent africà i és, segons el rotatiu The New York Times, un dels millors llibres de no-ficció publicats l’últim any.

La Infermeria basada en l’evidència (IBE) és, segons definició de la Sociedad Científica Española de Enfermería:

“La utilització conscient, explícita i assenyada de la millor evidència científica disponible per a la presa de decisions referides a l’atenció del malalt, procedent de la investigació vàlida i fiable.”

De la mateixa manera que la medicina basada en l’evidència, una de les fonts d’informació principals en que es fonamenta l’IBE són les revisions sistemàtiques. Es denominen així les tasques de revisió, anàlisi i verificació continuada d’estudis, no vinculats entre sí, sobre un aspecte concret de la medicina o la infermeria amb la finalitat d’obtenir un resultat final d’una contrastada solidesa científica.

Si esteu interessats en aquesta metodologia de la pràctica de la professió infermera podeu assistir a la sessió, dedicada a la infermeria basada en l’evidència, que han organitzat el Grup de Gestió de la Informació en Ciències de la Salut (GICS) del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) i l’Escola Universitària d’Infermeria del Mar.

La sessió se celebrarà el proper dimarts 22 d’abril, de 9:30 a 12:30 hores, a l’Hospital del Mar de Barcelona. El programa de la jornada inclou la definició i aplicació de l’IBE en la pràctica clínica diària i la demostració de dues eines fonamentals per a localitzar informació específica: les bases de dades especialitzades Cochrane Library Plus i Institut Joanna Briggs.

La inscripció a la sessió és gratuïta però es recomana que confirmeu la vostra assistència per correu electrònic larellano@imas.imim.es o per telèfon trucant al número 932.465.874.

La periodista Elisabet Pedrosa presenta el proper 13 de març el seu nou llibre Criatures d’un altre planeta. L’obra és el resultat del dietari que l’autora va iniciar quan la seva filla Gina va ser diagnosticada amb la síndrome de Rett, una malaltia neurològica molt invalidant.

El llibre és un viatge a través del dolor i la crònica d’una lluita que desembocarà en una nova oportunitat per reconvertir la discapacitat en un cant a la vida: “Crèiem que havíem vingut a aquest món a patir, i resulta que hi pot haver una alternativa, i que som part d’un tot meravellós que ens connecta amb la màgia del món, la màgia que vaig descobrir un dia en els ulls de la meva filla“.

Malgrat ser la primera causa de retard en nenes després de la síndrome de Down, la síndrome de Rett és una gran desconeguda. Aquest desconeixement és una de les raons per les quals una investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona està aturada per falta de finançament. El 100% dels drets d’autor generats pel llibre serviran per ajudar a finançar la investigació mèdica.

De l’11 al 15 de març es reuneixen a Barcelona especialistes d’arreu del món per presentar els darrers avenços al voltant de la qüestió dels orígens del llenguatge. Amb motiu d’aquest esdeveniment, CosmoCaixa reuneix en una jornada adreçada al públic general tres autoritats mundials -David Premack, Friedemann Pulvermüller i Gary Marcus- en els orígens i l’evolució del llenguatge humà.

Aquest especialistes intentaran donar desposta a preguntes algunes d’elles encara obertes com ara: Quines altres espècies tenen llenguatge a part dels humans? Què va provocar l’aparició del llenguatge? Quan i com pot haver aparegut el llenguatge? Com era el llenguatge dels primer homínids? S’assemblava aquest al dels infants? Com ha evolucionat el cervell a causa del llenguatge?

Podeu consultar tota la informació relativa al congrés al lloc web d’Evolang 2008. L’assistència serà reconeguda amb crèdits de lliure elecció.

Si sou posseïdors d’una PlayStation 3, us interessa la ciència i voleu col·laborar en la investigació biomèdica, ara teniu una excel·lent ocasió per a fer-ho gràcies al projecte de computació distribuïda PS3GRID.

La computació distribuïda és un model informàtic que possibilita realitzar operacions que requereixen una gran potència de càlcul sense necessitat de disposar d’un superordinador com el MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center. L’alternativa que proposa aquest model es basa en la distribució de la informació entre centenars o milers d’ordinadors corrents de manera que s’aprofita la seva capacitat de processament de manera col·laborativa. Els propietaris dels ordinadors que volen participar, de manera voluntària i desinteressada, només han de descarregar un programari específic i deixar que les seves màquines funcionin quan no les necessiten.

En aquest cas, el projecte PS3GRID, vol aprofitar la gran potència dels processadors Cell que empren les PlayStation 3 (fins a 10 vegades més potents que els d’un ordinador domèstic) per a la investigació en el camp de les proteïnes i el disseny de drogues i nous fàrmacs.

L’equip d’investigadors de PS3GRID han desenvolupat una adaptació del programari BOINC - dissenyat per a fer possible la computació distribuïda - que optimitza el seu potencial en la recerca en aquestes matèries. Si hi esteu interessats només heu de descarregar el programari que us faciliten i cedir la part que vulgueu de la capacitat del processador i espai de disc de la vostra màquina i de l’ample de banda de que disposeu.

Per a que us feu una idea de la importància de la vostra col·laboració us direm que - segons les dades dels responsables del projecte - si aconsegueixen convèncer 1.000 voluntaris disposaran d’una potència de càlcul equivalent a 16.000 ordinadors estàndard.

Si us decidiu a participar, una petita part del mèrit dels futurs descobriments del seu laboratori, ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, us correspondrà també a vosaltres.

Bon divendres.

Bé, o si més no un tros, una rodanxa, per a ser exactes. I tot gràcies a la plastinació, una tècnica de conservació de cadàvers inventada per un metge alemany, el Doctor Gunter Von Hagens (no, no és broma, és el seu nom real) l’any 1977. Aquesta tècnica permet la conservació dels cadàvers de manera que es puguin mostrar - normalment en rodanxes (talls transversals o longitudinals) - els seus òrgans interns per al seu estudi.

El laboratori del doctor Von Hagens - aquí us mostrem una foto seva jugant a cartes amb uns amics, és el que porta barret - ven a facultats de medicina i centres d’investigació els seus productes a uns preus considerables, a més d’exhibir per tot el món l’exposició Body Worlds competint amb la seva rival Bodies The Exhibition de la que ja us varem parlar en aquest post.

El cas és que fa uns dies llegíem a l’edició digital de La Vanguardia que el laboratori de Von Hagens rep tal quantitat de donacions de cossos humans que té un excés de material, de matèries primeres en podríem dir. A aquesta situació s’uneix la millora de les tècniques de producció que permet, en paraules d’un dels assistents del doctor “produir de forma ràpida i barata grans quantitats d’una gran qualitat“. Aquest augment de la producció i la reducció de costos permetrà vendre rodanxes de cadàver a preus ben assequibles, uns 250 euros la rodanxa.

Total, que per evitar acumulacions d’estocs i augmentar les vendes, han decidit ampliar el seu mercat posant a la venda els seus productes al públic en general, bé al seu taller, el Plastinarium, o bé directament per Internet…. (que no, que no és una broma).

El problema és que les lleis vigents només permeten l’ús de cadàvers humans amb finalitats científiques o acadèmiques i prohibeixen expressament la seva comercialització amb d’altres finalitats. Tanmateix els advocats de Von Hagens estan treballant de valent en aquest tema i asseguren que en pocs mesos qualsevol podrà comprar els seus productes lliurement.

Qui sap? Si se’n surten, tal vegada en poc temps es posen de moda les seves rodanxes de cadàver i lluir un Von Hagens a la paret del saló es converteix en motiu de prestigi social. Fins i tot es podrien convertir en cobejables objectes de regal de bodes o aniversaris.

Bon divendres.

Els casos de plagi en revistes científiques que surten a la llum pública de tant en tant amaguen una tendència creixent segons s’ha pogut comprovar en un estudi realitzat a la Universitat de Texas. L’article A tale of two citations publicat a la revista Nature el gener del 2008 pels investigadors Mounir Errami i Harold Garner denuncia aquest tipus de pràctiques que, segons els autors, distorsionen la literatura científica, inflen els currículums d’alguns investigadors i obliguen a les publicacions a gastar quantitats ingents del seu pressupost.

Per tal de frenar aquest problema més de 2.000 editors de revistes científiques, entre els quals Bristish Medical Journal o Elsevier, compten amb CrossChek un programa pilot que intentarà atrapar als potencials plagiadors.

Com si es tractés d’un motor de cerca, aquest programa està dissenyat per trobar semblances entre dos textos i alertar sobre possibles còpies. També s’inclourà un sistema mitjançant el qual els autors podran revisar els seus propis articles abans d’enviar-los a les publicacions. Aquesta idea ha estat possible gràcies a l’empresa ¡Paradigms, que compta amb experiència en detectors de plagi com ¡Thenticate o Turnitin, eines molt emprades ja en les universitats nord-americanes.

Tot plegat per lluitar contra el que la premsa dels Estats Units ja anomena cultura cute and paste (copiar i enganxar, en anglès) tan estesa avui en dia.