Hermann Chernoff és un matemàtic que l’any 1973 va presentar un nou mètode per a representar conjunts de variables i tendències estadístiques per mitjà de cares humanes.

Chernoff pensava que calia aprofitar la capacitat que tenim els humans per a reconèixer i classificar les cares humanes, així com la seva diversitat de característiques i expressions, per a mostrar de manera visual grups de dades.

Aquesta tècnica, coneguda com Chernoff Faces, ha estat adaptada per la gent de PubMed per a mostrar dades rellevants de les cites que entreguen les seves cerques. Han denominat el nou recurs PubMed Faceoff.

Així, fan servir l’edat del rostre per a il·lustrar la data de publicació de l’article, les celles per al factor d’impacte de la revista on s’ha publicat i un somriure per a mostrar que ha rebut moltes cites.

Us animeu a provar-ho i a dir-nos què us sembla?

Gràcies a la Marta per descobrir-nos aquest recurs.

Les eines que ens proporciona l’anomenada web 2.0 o web social, han entrat de ple en el món de la salut. A banda dels múltiples blogs, wikis o podcasts, últimament destaquen les comunitats cibernètiques que tenen com a objecte posar en contacte pacients d’arreu del món amb les mateixes o similars patologies.

Una de les més conegudes és Patientslikeme, una comunitat en línia realitzada per i per a pacients. La mecànica resulta força senzilla: el pacient tria la seva comunitat i introdueix les seves dades; després fa el mateix amb els seus símptomes i el seu tractament. A partir d’aqui, podrà accedir a una eina que permet monitoritzar el seu progrés mitjançant una escala adaptada per comparacions clíniques. També es pot posar en contacte amb altres malalts de característiques similars a les seves per veure quin són els resultats obtinguts amb el seu tractament.

Una de les novetats d’aquesta proposta respecte d’altres és el tractament que fa de les dades introduïdes pels usuaris. Mentre la majoria asseguren no revelar-les, Patinetslikeme opta per la filosofia contrària que és, d’altra banda, la base del seu negoci. Després de recollir les dades, aquestes es presenten de forma anònima i agregada a investigadors i laboratoris farmacèutics amb l’objectiu d’involucrar-los en la investigació de certes malalties. Així doncs, aquestes empreses paguen per obtenir aquests repositoris de dades que sovint són crítics en determinats moments dels assajos clínics.

Arran de la nostra recent entrada sobre la nova versió del navegador Firefox, els companys de Psico-Ajuda ens donen a conèixer aquest qüestionari per a estudiar l’ús dels diferents navegadors disponibles a Internet i la seva tipologia d’usuaris.

Es tracta d’un qüestionari breu preparat per Psico-Ajuda i FirefoxCat, que es pot emplenar fins l’11 de juliol.

Microvoluntarios.org és un portal d’Internet creat per la Fundació Bip-Bip que té com a objectiu la integració social de persones que pertanyen a col·lectius vulnerables mitjançant les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

El funcionament d’aquest lloc web és senzill: només cal registrar-se i consultar, segons el temps de que es diposi, les diverses oportunitats de col·laboració que ofereixen algunes ONG. D’aquesta manera, qualsevol persona amb una estona lliure al dia (15 o 30 minuts, per exemple) pot fer-se càrrec d’aquestes microtasques via Internet i ajudar a aquestes organitzacions a millorar el seu funcionament.

El llistat de tasques inclou des d’una traducció, l’actualització del web d’una entitat o el disseny de samarretes, entre d’altres. A cadascuna d’elles se’ns indica el temps necessari per tal de que el possible microvoluntari pugui triar la que més s’ajusti a la seva disponibilitat.

A banda d’aquesta iniciativa, la Fundació Bip-Bip ofereix altres recursos com el portal anomenat Hacesfalta.org, on es troben ofertes de voluntariat o feina tant virtual com presencial. També ens ofereix l’oportunitat de donar els nostres vells equips informàtics per a finalitats socials.

URL és l’acrònim d’Uniform Resource Locator (Localitzador Uniforme de Recursos), una cadena de caràcters que, seguint un protocol estàndard, permet denominar un recurs en línia (com per exemple aquest bloc) amb la finalitat de que es pugui recuperar a Internet.

Per això, en llenguatge corrent quant parlem d’URLs normalment fem servir la paraula adreça.

En el cas de la pàgina web de la nostra biblioteca la seva URL o adreça és http://www.bib.ub.edu/biblioteques/campus-bellvitge/ . Si escrivim o simplement hi fem clic amb el nostre navegador, aquest serà capaç de localitzar la pàgina a Internet i mostrar-nos-la.

En aquest exemple l’adreça és relativament curta però sovint ens trobem amb llocs que tenen unes URLs molt llargues. Aquest fet, que en principi no ens hauria de preocupar, pot esdevenir un problema quant volem enviar una d’aquestes adreces llargues per correu electrònic o copiar-la en un fòrum o en un comentari d’un bloc.

Imaginem per exemple, que teniu un amic que no acaba de sortir-se’n amb el seu nou ordinador amb Windows Vista (cosa gens sorprenent d’altra banda) i tafanejant per Amazon descobriu un llibre que penseu el pot ajudar i li voleu enviar l’enllaç per correu electrònic per a mostrar-li.

Quan copieu l’enllaç al missatge us pot sortir una una cosa com aquesta: http://www.amazon.com/Windows-Vista-Dummies-Andy-Rathbone/dp/047
1754218/ref=sr_1_6?ie=UTF8&s=books&qid=1211285472&sr=1-6

Certament espectacular, però poc pràctic. Us podem avançar que hi ha moltes possibilitats de que el vostre amic us contesti que no pot obrir l’enllaç. Aleshores podeu fer dues coses: telefonar-lo i lletrejar-li l’adreça (no us ho recomanem) o fer servir l’eina que us presentem avui: TinyURL.

TinyURL, que traduït vol dir URL diminuta, és una eina gratuïta que us permet convertir en un parell de segons una adreça tant llarga com l’anterior en una com aquesta:http://tinyurl.com/69o8kl.

Quina diferència, no? Una adreça d’aquest tipus la podeu enviar o copiar allà on vulgueu amb tota facilitat i amb la certesa de que no us donarà problemes.

Sens dubte, TinyURL és una d’aquelles petites coses que ens poden facilitar molt la vida.

Bon divendres.

Cada cop ens costa més imaginar-nos la vida sense Internet. La Xarxa s’ha integrat de tal manera en els diferents vessants de les nostres vides que és difícil passar-se un dia sencer sense haver de connectar-s’hi.

Per aquest motiu, la mobilitat és una de les línies del futur desenvolupament d’Internet en la que es treballa més intensament. Aquest fet es nota en que l’oferta i les prestacions d’ordinadors portàtils, PDAs i telèfons mòbils 3G no para de créixer.

Però amb un dispositiu portàtil no n’hi ha prou per poder navegar, cal una connexió. Per això cada cop hi ha més i més llocs on poder connectar-se a Internet sense fils, per exemple i com ja sabeu, la Universitat de Barcelona fa temps que està desenvolupant el seu projecte WifiUB que ofereix aquest servei a totes les biblioteques del CRAI i a d’altres àrees de la UB.

El projecte del que us parlem avui, Eduroam, representa un pas més en aquesta direcció.

L’objectiu del projecte Eduroam (EDUcation ROAMing) - del que la UB n’és participant de ple dret - és el d’oferir l’accés a Internet sense fils als membres de les institucions integrades en el projecte. D’aquesta manera, la UB facilitarà l’accés a la seva xarxa sense fils als membres d’aquestes institucions quan ens visitin.

De manera recíproca, els membres de la UB podem demanar que ens donin accés a la seva xarxa de connexió quan siguem nosaltres els visitants.

La vinculació d’Eduroam amb l’Espai Europeu d’Educació Superior i la mobilitat de professors, estudiants i personal de les universitats que se’n deriva, és ben clara i per això el projecte està molt desenvolupat a nivell europeu.

Això no obstant, ja s’ha estès a altres continents i no es descarta que en el futur ho faci arreu del món.

Microblogging?
No, el microblogging no és un bloc escrit per gent molt petita, tampoc un bloc amb una lletra i unes imatges minúscules i no aptes per a lectors que pateixin presbícia. El “micro” fa referència a la llargària dels posts: 140 caràcters com a màxim.

Per a que us feu una idea de fins a quin punt són curts els posts que es poden escriure en un bloc d’aquest tipus, us direm que fins AQUÍ, en portem escrits 326 de caràcters, més del doble del que és permès.

Els creadors de serveis de microblogging, dels quals Twitter n’és el més conegut i emprat arreu, asseguren que la gràcia del invent és que permet saber en tot moment què estan fent amics, coneguts i familiars – el lema de Twitter és What are you doing? – com una manera de conèixer-los millor i d’enfortir-ne els lligams.

Així, un cop registrats i identificats, només haureu d’invitar-los i començar a dir-vos què esteu fent en aquell moment. Frases com: estic llegint un llibre de Mendoza, m’estic preparant una truita per sopar, estic escoltant l’últim de la Winehouse i m’encanta, m’avorreixo em sembla que me’n vaig al cine…

Què?, penseu que és una ximpleria? No ens sorprèn, molta gent ho pensa.
O, al contrari, penseu que és una idea genial? Tampoc ens sorprèn, molta gent ho pensa també.
El que sí ens sorprendria és que us deixés indiferents.

Si voleu sortir de dubtes, potser el millor que podeu fer és provar-ho. De moment, podeu mirar-vos aquest vídeo que us mostra amb més detall el funcionament de Twitter.

Dissect Medicine és un lloc web que recull notícies relacionades amb la medicina i les ciències de la salut amb una perspectiva àmplia: des de nivells bàsics i d’interès general fins a articles d’investigació científica. Les notícies s’organitzen per categories i per temes i són en castellà, tot i que també està disponible una versió de notícies en anglès i una altra en alemany.

Si esteu pensant que sembla un lloc interessant espereu perquè falta el millor: Dissect Medicine és un lloc de notícies de tipus col·laboratiu d’acord amb el model del Web Social i similar a d’altres llocs d’aquesta tipologia com Digg, Menéame o Remoume. La diferència és basa en que mentre aquests últims recullen tot tipus d’informacions, Dissect Medicine està especialitat en la medicina.

Pels que no conegueu aquest tipus de recursos us direm que la seva gràcia rau en el fet de que les notícies són seleccionades i aportades pels propis lectors. Quan algun d’ells troba una informació a Internet que pensa que pot ser d’interès per a la resta, afegeix la seva adreça, li assigna una categoria i una breu descripció i l’afegeix de manera que tothom la pugui llegir. No acaba aquí la cosa però, els lectors poden votar les notícies que els semblin més interessants i aquestes es presenten en la portada del lloc en funció dels vots rebuts.

El lloc és d’accés lliure però per poder votar i aportar noves notícies cal efectuar un registre gratuït. També permet la subscripció per a rebre les noves entrades via RSS.

Per si hi ha algun escèptic que dubta de la seriositat d’aquest recurs us direm que es tracta d’una iniciativa de dos dels grups editorials científics més importants del món: Macmillan Publishers Limited i Nature Publishing Group.

Que el gaudiu!

Amb l’objectiu d’estimular el debat entorn a les tres grans temàtiques d’actualitat científica -l’efecte de les variacions genètiques sobre la salut humana i el medi ambient, les noves terapies sorgides dels avenços de la biologia i el moviment Open Acess i la seva influència en l’accés global al coneixement-, el Parc Científic de Barcelona acull els propers 8 de març, 26 d’abril i 21 de juny un seminari on es pretén potenciar la presentació de diferents punts de vista i la participació del públic.

El 8 de març a les 18.30 tindrà lloc la sessió Evolució natural i evolució induïda: El risc de la genètica?; el 26 d’abril es debatrà el moviment Open Access i les seves possibles conseqüències tant sobre les publicacions científiques tradicionals com sobre l’accés al coneixement científic i la voluntat del científics de publicar o no en revistes de lliure accés. I finalment el 21 de juny se celebrarà la darrera sessió Noves teràpies: on som i cap a on anem?

Les tres sessions es faran a l’aula Fèlix Serratosa del Parc Científic de Barcelona (C/Josep Samitier 1-5). Les places són limitades i es prega confirmació, o bé mitjançant formulari, o bé trucant al telèfon 93 403 45 18.

Google està a punt de posar en marxa la seva última iniciativa: Google Health. Aquest nou servei oferirà una eina que permetrà a cada usuari tenir accés directe al seu historial mèdic i gestionar tota la informació sobre la seva salut, ja sigui intercanviant opinions amb altres usuaris o bé amb experts.

En un primer moment es registraran les dades d’una mostra de voluntaris de la Clínica Cleveland que han donat permís per “penjar” les seves dades. Tal i com passa en altres serveis, només els propis usuaris podran accedir al seu historial mitjançant un codi.

Segons la companyia nord-americana es tracta d’una expansió lògica, doncs s’adapta als nous costums dels usuaris de cercar a la Xarxa qualsevol tema que afecti a la seva salut.

Si sou posseïdors d’una PlayStation 3, us interessa la ciència i voleu col·laborar en la investigació biomèdica, ara teniu una excel·lent ocasió per a fer-ho gràcies al projecte de computació distribuïda PS3GRID.

La computació distribuïda és un model informàtic que possibilita realitzar operacions que requereixen una gran potència de càlcul sense necessitat de disposar d’un superordinador com el MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center. L’alternativa que proposa aquest model es basa en la distribució de la informació entre centenars o milers d’ordinadors corrents de manera que s’aprofita la seva capacitat de processament de manera col·laborativa. Els propietaris dels ordinadors que volen participar, de manera voluntària i desinteressada, només han de descarregar un programari específic i deixar que les seves màquines funcionin quan no les necessiten.

En aquest cas, el projecte PS3GRID, vol aprofitar la gran potència dels processadors Cell que empren les PlayStation 3 (fins a 10 vegades més potents que els d’un ordinador domèstic) per a la investigació en el camp de les proteïnes i el disseny de drogues i nous fàrmacs.

L’equip d’investigadors de PS3GRID han desenvolupat una adaptació del programari BOINC - dissenyat per a fer possible la computació distribuïda - que optimitza el seu potencial en la recerca en aquestes matèries. Si hi esteu interessats només heu de descarregar el programari que us faciliten i cedir la part que vulgueu de la capacitat del processador i espai de disc de la vostra màquina i de l’ample de banda de que disposeu.

Per a que us feu una idea de la importància de la vostra col·laboració us direm que - segons les dades dels responsables del projecte - si aconsegueixen convèncer 1.000 voluntaris disposaran d’una potència de càlcul equivalent a 16.000 ordinadors estàndard.

Si us decidiu a participar, una petita part del mèrit dels futurs descobriments del seu laboratori, ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, us correspondrà també a vosaltres.

Bon divendres.

Les presentacions en Powerpoint són un tipus de fitxer molt conegut, emprat de manera generalitzada amb finalitats diverses. El seu èxit rau en el fet de que aquest tipus de presentacions permeten exposar o explicar continguts de manera molt clara i visual i es tracta, a més, d’una eina prou senzilla d’utilitzar.

En la docència universitària són usades amb molta freqüència per professors i alumnes, uns com a suport per a impartir les seves classes i els altres per a preparar els treballs que han d’entregar al professorat.

Una de les prestacions que presenta aquest programari és la possibilitat d’incorporar imatges a les diapositives d’una presentació. Es tracta d’una possibilitat molt emprada però que té l’inconvenient de que pot augmentar en gran manera la grandària del fitxer resultant si les imatges són d’alta resolució.

Aquest fet, la grandària del fitxer, pot tenir molta importància en funció de l’ús que en pensem fer. És el cas, per exemple, de que pensem distribuir-lo per la Xarxa per mitjà dels Dossiers electrònics, del Campus Virtual o per correu electrònic.

Si és aquest el vostre cas teniu la possibilitat de comprimir les imatges per a reduir-ne el seu pes. Aquesta tasca la podem fer amb qualsevol programari de tractament d’imatges però el propi Powerpoint ens dóna la possibilitat de comprimir les imatges d’una presentació, totes de cop i sense haver d’instal·lar ni emprar cap programari addicional.

A la biblioteca hem preparat un breu manual que us explica com fer-ho i que us convidem a visualitzar.

El nivell de reducció de la grandària del fitxer dependrà del pes original de les imatges, si són de baixa resolució la variació serà menor.

Una altra opció molt interessant és convertir la presentació a format PDF que us permet, a més, incorporar seguretat al document resultant que garanteixi la seva integritat. A aquest post us expliquem com fer-ho.

Hi ha qui l’ha descrit com el YouTube de la ciència, i el fet és que el funcionament del lloc web SciVee recorda al conegut servei de distribució de vídeos en línia. Es tracta, això sí, d’una pàgina web pensada i realitzada per investigadors i on només ells hi tenen cabuda.

L’objectiu de SciVee és oferir ciència de manera gratuïta i de pas facilitar-ne la seva difusió i comprensió. Els experts enregistren les seves presentacions (amb veu o sense) i les sincronitzen amb una presentació en Powerpoint, d’aquesta manera es posen els resultats a disposició de la comunitat virtual. Per tal d’assegurar que els treballs tenen un mínim de qualitat, els estudis que es vulguin presentar (Pubcast) han d’haver estat publicats prèviament en una revista científca.

A banda de les presentacions multimèdia, aquest lloc web també ofereix la possibilitat de crear comunitats virtuals per tal de debatre, estar al dia de les noves investigacions o deixar-se aconsellar per altres col·legues. SciVee compta amb el recolzament de PLoS (Public Library of Science), la companyia de salut pública NSF i el Centre de Supercomputadores de San Diego (SDSC).

El Dr. Fernando Fernández Aranda, coordinador de Trastorns l’Alimentació de l’Hospital Universitari de Bellvitge i la Dra. Susana Jiménez Murcia, coordinadora de la Unitat de Joc Patològic, participen en el grup que ha posat en marxa el projecte de creació dels primers videojocs amb finalitat terapèutica que es desenvoluparan a Europa.

El projecte, anomenat Playmancer: a European Serious Gaming 3D Environment (INFSO-ICT-215839), forma part del VII Projecte Marc de la Unió Europea i hi participen 10 investigadors de 5 països de la Unió Europea (Àustria, Itàlia, Grècia, Suïssa i Espanya), la majoria dels quals de l’àmbit biotecnològic. Els Drs. Fernández Aranda i Jiménez Murcia són els responsables dels aspectes clínics del projecte.

El projecte Playmancer s’inscriu en el marc dels anomenats Serious Games, denominació on s’inclouen tots aquells jocs que van més enllà de la vessant purament lúdica. Serious Games són, per exemple, els jocs de tipus educatiu, professional o psicològic.

Amb aquesta iniciativa es pretén crear jocs que puguin formar part de l’arsenal terapèutic per intervenir en determinats trastorns mentals i altres patologies. Inicialment aquest grup desenvoluparà un videojoc que serveixi com a eina en alguns trastorns de l’alimentació i de l’adicció patològica al joc.

Els jocs tindran un entorn gràfic de realitat virtual en tres dimensions, i els prototips estaran a punt el proper mes de novembre, data a partir de la qual es podran començar a recollir els primers resultats.

Avui us presentem Last.fm, una ràdio musical que ofereix possibilitats que van més enllà d’escoltar música gratuïtament a Internet.

Fonamentalment Last.fm registra dades de la música (els temes, els artistes, els grups) que escolten els seus usuaris i les hi aplica un algoritme que estableix vincles i relacions d’afinitat. D’aquesta manera, quan un oient comença a escoltar música d’un artista concret emprant - per exemple - el cercador disponible, el servei li oferirà a més música d’altres intèrprets, afins musicalment a aquest, en base a la informació extreta de l’experiència de la resta d’usuaris. Per això es reconeix Last.fm com una ràdio social.

Pinta bé, no? Tal vegada us preguntareu què cal fer per gaudir-ne. D’entrada ja us hem dit que es tracta d’un servei gratuït, només cal accedir-hi per començar a escoltar música. Tanmateix, si efectueu el registre gratuït, permetreu que el servei elabori el vostre perfil en base a la música que aneu escoltant i afinarà cada cop més en les seves propostes futures.

A banda, hi ha una altra manera de gaudir de l’emissora i que presenta més possibilitats: descarregar i instal·lar el programari gratuït disponible. Aquesta opció permet al sistema afinar més els vostres gustos de tal manera que us farà recomanacions de músiques, actes i d’altres coses que consideri us puguin interessar.

També podeu descobrir nous grups i estils musicals navegant per les llistes d’artistes i temes més escoltats o bé pels tags més populars.

Els tags - una de les característiques pròpies del model Web 2.0 o Web social - són etiquetes posades pels propis usuaris d’un lloc web per a descriure continguts (en aquest cas temes musicals) i que sovint es presenten en forma de núvol (tag cloud). Mireu per exemple aquest fragment d’un núvol d’etiquetes extret de Last.fm:

I encara molt més: buscar oients amb gustos o aficions similars, formar grups d’usuaris, escoltar la música dels altres, fer amistats o lligar, trobar i proposar actes d’interès, descarregar música, participar als blocs, col·laborar en l’edició de pàgines wiki d’artistes…

En fi, el model Web 2.0 en estat pur, aquest cop aplicat a una ràdio que és molt més que una emissora de música.
Que la gaudiu!

Bon divendres.