Concurs iPod nano

És curiós constatar que la discussió que sembla acompanyar permanentment els ordinadors fabricats per Apple no afecta a la resta de la seva gama de productes. Les hostilitats entre els fans del Mac i del PC són llegendàries i semblen no tenir fi però quan es tracta d’un iPod o un iPhone la cosa canvia.

Malgrat que part de les crítiques que els seus detractors fan als ordinadors Mac es podrien fer extensibles a aquests altres dispositius, és difícil trobar algú que es resisteixi al disseny d’un iPod nano com el que us mostrem en aquesta entrada.

Si ja heu decidit que en necessiteu un, us pot sortir gratis participant en el concurs que organitza el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i l’editor de publicacions científiques Taylor and Francis.

Aquest editor vol promocionar el seu portal Informaworld que permet fer cerques simultànies a totes les revistes que publica i recuperar el text complet dels articles d’aquelles que el CBUC té subscrites (la gran majoria, 1.250 d’un total de 1.500).

La nostra universitat – com a membre del CBUC –  convida a tots els seus membres a participar en el concurs. Feu clic en el següent logo i veureu un qüestionari de 7 preguntes:

Per esbrinar les respostes haureu d’accedir al portal Informaworld i fer les cerques pertinents. Una magnífica ocasió per conèixer el portal i les seves possibilitats, practicar les vostres habilitats per a cercar informació i endur-vos un nano de passada. Teniu temps fins el proper 13 de desembre.

Quants més de vosaltres hi participeu, més possibilitats de que el guanyador sigui un dels nostres.

Sort!

El nen de la dent d’or

Aquests dies hem llegit al blog de divulgació Amazings una curiosa història que voldríem reproduir perquè ens ha semblat interessant i de ben segur farà somrirue als nostres estudiants d’odontologia.

Resulta que un llunyà 22 de desembre de 1585 va néixer a Silèsia un nen anomenat Christoph Müller a qui, a l’edat de 18 mesos, li va créixer un molar d’or. Sembla que quan el marrec tenia 8 anys la notícia es va escampar i va cridar l’atenció de metges, estudiosos i filòsofs que van interesar-se per tan meravellós fet.

Un d’aquests personatges fascinats pel nen Müller va ser Jakob Horst, professor de medicina de la Universitat de Helmstedt. Horst, amb el suport de la família, va realitzar una prova -utilitzada en el món de l’orfebreria- per detectar si la peça dentària era d’or autèntic o no. El resultat de l’experiment va dictaminar que efectivament el molar era d’or.

Suposem que engrescat per la troballa, el professor Horst no va dubtar a publicar un tractat de 145 pàgines titulat De Aureo dente maxillari Silesii pueri. El seu entusiasme el va portar a donar una explicació curiosa per justificar aquest extrany cas: la data de naixement del nen Christoph Müller coincidia amb el solstici d’hivern i amb una inusual alineació dels planetes. Gràcies a aquesta favorable combinació astrològica, Horst creia que els humors que nodrien el cos del nounat funcionaven amb tanta intensitat que, en comptes de segregar massa òssea, van segregar or pur.

Com us podeu imaginar, el cas va generar l’interés de molts altres estudiosos, alguns a favor de la tesi de Horst i d’altres, com el metge escocés Duncan Liddell, en contra. Lidell disentia de les explicacions del seu col·lega i després d’investigar pel seu compte va publicar Tractatus de Aureo pueri Silesiani dente, un llibre on intentava demostrar que l’aparició del molar d’or es devia a la intervenció humana.

Amb els anys es va demostrar que Liddell tenia raó. El pas del temps i l’ús de la dent van confirmar que es tractava d’una capa d’or molt hàbilment incrustada -probablement per un artesà orfebre- sobre la peça dental del noi. No cal dir que Christoph Müller va ser condemnat a presó per estafa tot i que ha passat a la història com el primer cas documentat de creació d’una corona dental.

Si voleu saber més coses sobre aquest curiós cas, podeu llegir l’article The Boy with the Golden Tooth: A 1593 Case Report of The First Molded Gold Crown publicat per Andrew Spielman a la revista Journal of Dental Research.

Història de la traumatologia i l’ortopèdia

Il·lustració d'una reducció de luxació de l’obra d’Hipòcrates (Biblioteca de Florència)

La Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología (SECOT) és una associació medico científica que promou el coneixement científic i el paper central del cirurgià ortopèdic-traumatòleg. Fou constituïda l’any 1947 i engloba tots els cirurgians ortopèdics que vulguin compartir les seves experiències, així com formar-se i actualitzar els seus coneixements.

Per commemorar els 75 anys de la SECOT el Dr. Fernández Sabaté, professor emèrit del departament de ciències clíniques de la Facultat de Medicina, ha organitzat una exposició sobre la història de la traumatologia i l’ortopèdia amb material bibliogràfic provinent de la Biblioteca de Medicina i de la Biblioteca del Campus de Bellvitge de la Universitat de Barcelona. L’exposició, formada per uns 300 plafons, consta de dues parts: la primera, visitable fins nadal, segueix l’evolució del pensament mèdic des d’Hipòcrates fins a la constitució de la societat europea d’aquesta especialitat; la segona fa referència a la història de les cirurgies especials, com ara la de la guerra, la de l’esport o la microcirurgia.

Tots aquells que hi esteu interessats, podeu visitar aquesta mostra al vestíbul de la Facultat de Medicina al carrer de Casanova 143 de Barcelona.

Per celebrar l’efemèride la SECOT també ha creat una pàgina web amb tot el material relatiu a l’aniversari on es poden visualitzar i descarregar els llibres commemoratius editats per l’ocasió, tots els butlletins de la Societat i l’exposició Influencia europea en la COT española, entre d’altres.

Les Calculadores del domini públic

El domini públic és la situació en que queda qualsevol creació artística un cop han vençut els drets d’explotació que pertanyen al seu autor o a qui aquest els hagi cedit. Quan una obra passa al domini públic tothom és lliure d’usar-la, copiar-la i reelaborar-la sense necessitat de permís o pagament de cap tipus.

Mentre que els drets morals – de reconeixement i d’integritat – d’un autor vers la seva obra no finalitzen mai, els d’explotació duren tota la seva vida més un període d’anys concret. Quants? Aquí està el problema, depèn de la legislació del país a qui s’acullen.  Això fa que sovint sigui complicat saber amb certesa si una obra està  en domini públic i – en conseqüència – si podem aprofitar o no, les enormes possibilitats que ens ofereixen les tecnologies actuals per a distribuir-la, copiar-la i transformar-la.

Per pal·liar el problema i facilitar-nos una mica l’existència, l’Open Knowledge Foundation (OKF) – organisme que promou el coneixement obert, és a dir, lliure de ser usat i distribuït – està elaborant un registre d’obres que estan en domini públic, el Public Domain Works. Diem està elaborant, en present, perquè aquest és un registre en construcció permanent.

Per saber-ne més, mireu-vos el curt on col·laboradors de l’OKF ens expliquen el projecte i la seva importància. Un d’ells l’Ignasi Labastida, responsable de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la nostra universitat que, a més, ha preparat la versió amb subtítols en català que us mostrem i ha participat en la versió subtitulada en castellà.  El vídeo s’emmarca en el projecte europeu COMMUNIA, una xarxa temàtica dedicada al domini públic digital de la qual la UB n’és sòcia des del 2007.

Són cinc minutets justos que paguen la pena.

L’Escriptori virtual de la Biblioteca del Campus Bellvitge

Captura de pantalla de l'escriptori virtual de la biblioteca

Un escriptori virtual és una eina que permet agrupar pàgines, serveis i recursos en una interfície única. L’objectiu és el de fer possible l’accés centralitzat als continguts de les pàgines que visitem amb més freqüència i als serveis i recursos que ens són de major utilitat.

D’eines per a crear escriptoris d’aquest tipus n’hi ha moltes. Google, com no, va contribuir a popularitzar-les amb la seva proposta: iGoogle, però la més emprada arreu del món és Netvibes. En qualsevol cas, el principi és el mateix per a totes: crear un compte d’usuari i afegir elements de manera fàcil i intuïtiva per a configurar un escriptori virtual (en el núvol, per emprar terminologia cool) alternatiu al del sistema operatiu del nostre ordinador.

Milions de persones fan servir Netvibes. També moltes empreses i institucions com una manera de facilitar l’accés als continguts i recursos que els seus usuaris fan servir més habitualment i de fer difusió d’aquells que volen promocionar. Dins del CRAI, la Biblioteca de Dret va crear el seu el passat més de setembre i ara ens hi afegim nosaltres.

Us convidem a visitar-lo i remenar-lo una mica. Si us agrada el podeu establir com a pàgina inicial del vostre navegador habitual.

Accés: Escriptori virtual de la Biblioteca del Campus Bellvitge

Les lesions medul·lars i cerebrals a la Marató de TV3

La Marató solidària que organitza TV3 se celebrarà enguany el diumenge 19 desembre i tractarà les lesions medul·lars i cerebrals adquirides de manera sobtada. El presentador de la Marató 2010 serà el periodista Albert Om.

La medul·la espinal forma part del sistema nerviós central i és la via principal per on el cervell rep informació de la resta de l’organisme i envia les ordres que regulen els moviments. Quan aquesta comunicació es trenca es produeix una paràlisi de la mobilitat voluntària i una absència de sensibilitat per sota de la zona afectada.

Els joves són un dels col·lectius afectats per aquest tipus de lesions, sovint causades per accidents, i per aquest motiu entre les activitats derivades de la Marató de TV3 es programarà una campanya de sensibilització a les escoles i centres cívics mitjançant l’organització de 3000 conferències divulgatives.

Píndoles contra l’oblit

L’organització medico humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) ha posat en marxa la campanya Pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa que pretén animar a tota la població a combatre l’oblit d’algunes malalties com el Chagas, la tuberculosi, la malària o la Sida infantil, entre d’altres.

Es tracta d’una campanya de sensibilització social que pretén recordar-nos que hi ha països on patir algunes d’aquestes malalties suposa una condemna segura. Per visualitzar aquesta problemàtica i de pas col·laborar amb l’organització, MSF ha posat a la venda a les farmàcies una capsa de píndoles -en realitat són caramels- al preu simbòlic d’un euro.

MSF s’ha valgut de la imatge de persones rellevants en el món de la cultura, la ciència i l’espectacle per realitzar una sèrie de falques publicitàries que podeu veure aquests dies a la televisió. Un dels seus col·laboradors ha estat Luís García Berlanga, el gran director de cinema mort recentment a qui, des del bloc, volem retre el nostre modest homenatge.