Archive for the 'Cinema' Category

Dia del Campus Bellvitge 2011

Avui 6 d’abril el Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge celebra el seu Dia del Campus. Entre les activitats programades destaquem una taula rodona sobre les revolucions del món àrab, l’intercanvi de llibres, la projecció de vàries pel·lícules i xerrades d’Erasmus, Sénecas i residents. També la programació de tres concerts:

  • Djohnsen
  • Vicente y los inmortales
  • Dulce pájara de juventud

A banda, es clar, dels grans clàssics com la gimcana y els stripteases. Consulteu la programació completa i els horaris del Dia del Campus.

Cuidadores

La setmana passada es va estrenar als cinemes Cuidadores, un interessant documental d’Oskar Tejedor que posa el focus en la figura del cuidador, normalment un familiar, més que no pas en la del malalt.

La pel·lícula neix de la pròpia experiència del director i de l’observació d’altres famílies amb una situació similar. Conscient de les conseqüències, físiques i emocionals, que comporta cuidar d’un familiar amb una malaltia degenerativa, Tejedor ha donat veu a aquestes figures anònimes perquè expressin les seves pors i comparteixin les seves experiències quotidianes amb un resultat lluminós i esperançador.

Per tirar endavant aquest projecte el director ha seguit durant un any i mig a un grup de cuidadors: ha assistit a les seves reunions quinzenals on comparteixen la seva experiència i els ha seguit en la seva vida diària. El resultat és un documental tendre i emocionant que, a banda de servir com a merescut homenatge a aquestes persones, també sensibilitza la societat sobre una problemàtica molt sovint invisible.

Polseres vermelles

Segurament molts de vosaltres ja seguiu des de fa unes setmanes Polseres vermelles, una sèrie de 13 capítols creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas que TV3 emet cada dilluns a la nit.

El serial ens retrata la vida diària d’un grup de nois i noies d’entre 8 i 17 anys ingressats en un hospital infantil. Tot i les circumstàncies especials en que es troben, aquests nois viuen les situacions pròpies de la seva edat amb intensitat i passió.

No és la primera vegada que Albert Espinosa aprofita la seva experiència en el món hospitalari -s’hi va passar deu anys ingressat- per recrear-ne l’ambient. També ho va fer amb èxit al guió de la pel·lícula Planta 4ª o al llibre El mundo amarillo, on relata la seva experiència personal durant els anys de la seva lluita contra el càncer.

Si us heu perdut els primers capítols, podeu recuperar-los mitjançant el web de Televisió de Catalunya o visitant el Blog de Polseres vermelles.

Andrés y Javier

El documental Andrés y Javier, seleccionat pels Premis Goya de Cinema en la categoria de documentals curts, narra el procés de curació d’Andrés Mariscal, un nen de 8 anys que va superar la betatalasèmia que patia gràcies a un trasplantament de cèl·lules mare del cordó umbilical seu germà Javier.

Javier fou el primer nadó d’un embrió seleccionat genèticament amb finalitat terapèutica i el seu naixement va suposar un remei a la malaltia que patia el seu germà, una anèmia hereditària molt greu. El documental, dirigit per Juan Manuel Díaz Lima, reflexa el dia a dia de la família Mariscal durant el procés de curació i recuperació del seu fill alhora que fa explícit el seu malestar pels atacs de certs sectors religiosos poc favorables a l’ús de pràctiques de selecció genètica.

Píndoles contra l’oblit

L’organització medico humanitària Metges Sense Fronteres (MSF) ha posat en marxa la campanya Pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa que pretén animar a tota la població a combatre l’oblit d’algunes malalties com el Chagas, la tuberculosi, la malària o la Sida infantil, entre d’altres.

Es tracta d’una campanya de sensibilització social que pretén recordar-nos que hi ha països on patir algunes d’aquestes malalties suposa una condemna segura. Per visualitzar aquesta problemàtica i de pas col·laborar amb l’organització, MSF ha posat a la venda a les farmàcies una capsa de píndoles -en realitat són caramels- al preu simbòlic d’un euro.

MSF s’ha valgut de la imatge de persones rellevants en el món de la cultura, la ciència i l’espectacle per realitzar una sèrie de falques publicitàries que podeu veure aquests dies a la televisió. Un dels seus col·laboradors ha estat Luís García Berlanga, el gran director de cinema mort recentment a qui, des del bloc, volem retre el nostre modest homenatge.

L’Arropiero, un assassí de manual

Manuel Delgado Villegas, àlies l'Arropiero

Un assassí de llibre, de manual. Així defineix el psiquiatra forense – i professor de la nostra universitat –  Lluís Borràs a Manuel Delgado Villegas, àlies l’Arropiero, el pitjor assassí en sèrie que hi ha hagut mai a l’Estat espanyol.

Es podria agafar un manual on s’especifiquessin les característiques d’un  psicòpata assassí i fer una mena de check list. Segur que acabarien totes les caselles marcades. Fins i tot una que desconeixíem que fos possible i que ens va deixar ben sorpresos: tenia un doble cromosoma Y, el que es coneix com la Síndrome XYY. Antigament s’establia una relació directa entre aquesta síndrome i el comportament agressiu i antisocial. Actualment sembla que aquesta relació no està tan clara.

Potser Manuel Delgado Villegas no té el glamour cinematogràfic de John Doe (el psicòpata de Seven) o d’Hanníbal – el caníbal – Lecter però sí té una cosa amb la qual aquests col·legues seus no poden competir: ell era real. Tan real que Carles Balagué va veure l’oportunitat de dedicar-li un dels seus documentals: Arropiero el vagabundo de la muerte, que ja està disponible a la nostra biblioteca formant part del fons especial de pel·lícules de temàtica relacionada amb la medicina i la salut.

El documental s’inicia amb la detenció de Manuel Delgado per l’assassinat de la seva companya sentimental. Un cop a comissaria va confessar haver-ne comés d’altres. 48 en total, no està gens malament. La confessió va generar l’al·lucinant pelegrinatge pels escenaris dels crims d’una curiosa comitiva integrada pels policies assignats al cas, el jutge i el propi Delgado. Tots plegats, en alegre companyonia, recorrent l’Estat per esclarir els casos confessats: El Puerto de Santa María, Barcelona, Ibiça…

Van investigar-ne 22 i en van aconseguir provar 7 fins que el règim franquista de l’època va decidir que això era massa pel règim (perdoneu la redundància) i va ordenar deixar el cas en via morta. L’alegre comitiva es va dissoldre, van deixar d’investigar els crims i l’Arropiero va anar a la presó Model a l’espera de judici. Judici que no es va arribar a cel·lebrar… perquè es va perdre l’expedient. Quina casualitat!

Finalment Manuel Delgado va ser internat en un centre psiquiàtric on va acabar morint de mort natural.

Tota aquesta història la veureu magníficament reflectida al documental on també es posen de manifest altres perles del personatge com la seva afició a la necrofília (podeu imaginar una perversió més monstruosa?). Ja us dèiem que a l’Arropiero no li faltava ni un detall.  La realitat sempre acaba superant la ficció.

Potser després de veure’l us ve de gust donar una repassada a algun dels nostres manuals de psiquiatria com el Kaplan & Sadock o el Vallejo Ruiloba i provar allò del check list.

Carancho, la tragèdia com a negoci

 

L'advocat Sosa i la metgessa Luján en una escena de Carancho

 

Aquests dies podeu veure a la cartellera de cinema Carancho del director argentí Pablo Trapero i protagonitzada per Ricardo Darín. La pel·lícula va ser presentada al passat Festival de Sant Sebastià i serà candidata als pròxims premis Òscar.

Està ambientada a l’Argentina, país on cada any moren més de 8.000 persones en accidents de trànsit i més de 120.000 en surten ferides. Unes xifres esfereïdores  que han generat un negoci que mou milions de pesos argentins basat en les despeses mèdiques i les reclamacions a les asseguradores. Un negoci d’aquesta dimensió i especial tipologia sembla que porta inherent l’aparició al seu voltant d’una certa picaresca, que en alguns casos pot arribar a l’estafa pura i dura.

El cinema argentí pot presumir de tenir un historial brillant en el gènere negre i per força havia de  traure el suc d’una situació com aquesta. Una situació real mostrada – ens temem que de manera bastant realista – a Carancho on trobem els actors que conformen un afer d’aquest tipus: metges d’ètica dubtosa, policies corruptes i advocats sense escrúpols que furguen entre les víctimes d’accidents de trànsit i els seus familiars.

Sosa, interpretat per Darín, és un d’aquests advocats especialitzats en víctimes d’accidents que a l’Argentina anomenen caranchos. Els caranchos són unes aus que habiten a Amèrica del Sud que s’alimenten de carronya. Heus ací, l’explicació del nom. Massa dur? vosaltres mateixos. En qualsevol cas una mica més que carronyaires són els membres de la banda que protagonitza Carancho que si no tenen accidentats a mà, sembla que no tenen problemes en accidentar-los ells mateixos.

Juntament amb Sosa veurem el personatge de Luján, interpretat per Martina Gusmán, una metgessa sobresaturada de feina que intenta mantenir el tipus malgrat la problemàtica del sistema sanitari i la seva pròpia personal.


Logo del HUBc

Traduccions automàtiques (qualitat no garantida)

Logo de Twitter

Tuits de @BibBellvitge

Logo de Netvibes
Novembre 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« des.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

View bibliotecadebellvitge's profile on slideshare

LLegiu els últims apunts dels blocs del CRAI:

RSS BLOCATECA: Els Blocs del CRAI

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Departament de Salut – GenCat

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Biomedicina y Salud – SINC

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS MedlinePlus

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

RSS Fil de RSS desconegut

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Arxiu d’entrades

Entrades més vistes

T’agradaria col·laborar amb nosaltres?


Proposant-nos algun canvi o millora?
Recomanant-nos algun bloc o pàgina web?
Demanant-nos que tractem algun tema?
Només cal que facis clic: AQUÍ

Logo del CRAI 2.0 de la UB

Logo de les BiblioEines del CRAI de la UB

Logo d'UBTV La Televisió de la Universitat de Barcelona

Fotos de la Biblioteca a Flickr

Creative Commons License

Aquest bloc i els seus continguts estan subjectes (si no s'indica el contrari) a una llicència de

Creative Commons

Healthcare 100 - eDrugSearch.com

PubMed Logo









Codi QR del Bloc del Campus Bellvitge

Codi QR del Bloc del Campus Bellvitge

blogs catala
Bitacoras.com
Bitàcoles.net
Top Temàtica

Estadístiques del bloc

  • 351,431 visites