Aquest dijous 8 de maig el Grup de Teatre del Campus de Bellvitge - GTCB estrena la seva versió del musical Grease.

La representació es farà a l’aula 202 de l’aulari i començarà a les 18:30 hores. El divendres 9 de maig tindreu una altra oportunitat de veure l’espectacle.

El preu de les entrades és de 3 euros.

A aquesta entrada del bloc del Grup de Teatre hi trobareu més informació.

No hi falteu!

El proper 13 de maig a les 18.30 hores tindrà lloc l’acte de presentació del llibre Infermeres catalanes a la Guerra Civil espanyola a l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

A l’acte hi assistiran la directora de l’Escola Universitària d’Infermeria de la UB, Rosalia Pedreny, així com les autores del llibre, entre les quals la coordinadora de l’obra i professora de l’Escola Roser Valls. També hi assistiran algunes de les protagonistes de la història.

Aquesta obra és fruit d’un projecte interuniversitari, dut a terme per professores d’Història de la Infermeria de les universitats catalanes que tenen escoles públiques d’infermeria (UB, UdG, U. LLeida, U. Rovira i Virgili) i finançat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Univeristaris i de Recerca (AGAUR).

L’objectiu de la recerca, a banda de recollir testimonis de les infermeres catalanes de la Guerra Civil espanyola i preservar els documents que es conserven, vol reivindicar la tasca d’aquestes dones que van dedicar els seus esforços a pal·liar els sofriments de ferits i malalts.

A banda del llibre, també es presentarà un audiovisual (DVD) que recull les parts més significatives de les entrevistes fetes per les autores.

La Biblioteca del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge obrirà els caps de setmana del 17 de maig al al 29 de juny, ambdós inclosos. L’horari d’obertura de la Biblioteca del Campus els dissabtes i diumenges és de 10.00 del matí a 20.30 hores del vespre. 

Si heu de demanar en préstec algun document, recordeu que la Biblioteca ofereix un servei d’autopréstec ubicat a la planta baixa i que el servei de préstec d’ordinadors portàtils no és operatiu el cap de setmana. 

Podeu consultar al web del CRAI altres horaris especials de les biblioteques.

El dijous 8 de maig es presentarà a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia, l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB).

El simposi inagural serà presidit pel rector en funcions Josep Samitier i hi participarà el Premi Nobel de Química, John E. Walker. També hi intervindran Ginés Morata, Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica 2007 pels seus estudis sobre genètica i biologia del desenvolupament; Ernst Hafen del Swiss Federal Institute of Technology de Zuric, i María Blasco del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).

L’IBUB, ubicat al Campus de la Diagonal Portal del Coneixement, és un institut propi de la UB creat el desembre de 2006 i dirigit pel professor Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia. Amb una vocació interdisciplinària, l’Institut ofereix una nova plataforma de recerca per potenciar l’activitat investigadora en biomedicina i ciències de la vida a la UB. L’ IBUB es proposa, entre d’altres objectius, impulsar les sinergies entre el món de la recerca i la docència universitàries al voltant de la UB.

El quartil d’una revista és una dada bibliomètrica que sovint professors i investigadors necessiten conèixer per a acreditar publicacions seves a agències com l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) o l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), per a avaluacions de professorat o per a decidir la conveniència de publicar en una revista determinada, entre d’altres raons.

A la nostra biblioteca ens trobem amb certa freqüència preguntes relacionades amb el procediment per a calcular aquesta dada i per aquest motiu hem preparat un manual on s’explica el procés pas a pas.

Les malalties oblidades afecten a milers de persones a tot el món. Es tracta de malalties per a les quals no hi ha medicació ni tractaments adequats. Una gran majoria són malalties tropicals infeccioses que afecten bàsicament a les poblacions de països en vies de desenvolupament, com la leishmaniasis, el Chagas o la malària.

Tot i existir nombrosos estudis científics sobre immunologia i genètica dels paràstis que les provoquen, aquests no acaben convertint-se en eines terapèutiques per a la població afectada.

La DNDi, sigles en anglès de Drugs for Neglected Diseases Initiative, és una organització sense afany de lucre que té com a objectiu incentivar els esforços per a la investigació i desenvolupament (I+D) de medicaments que facin front a les malalties oblidades.

Ja fa anys que al personal sanitari de Metges sense fronteres (MSF) se’ls va fer evident que el desenvolupament de medicació per combatre aquestes malalties romania gairebé aturat. En els últims 25 anys, només l’1% de tots els medicaments desenvolupats al món van ser per tractar aquestes malalties.

Per tal de solventar aquesta situació, Metges sense fronteres va destinar els recursos econòmics obtinguts amb la concessió del Premi Nobel de la pau l’any 1999 (conjutament amb el grup d’investigació de malalties tropicals de la OMS) a l’estudi de les necessitats mèdiques d’aquest tipus de pacient. Va ser en aquell moment quan es va crear un grup de treball sobre medicaments per a malalties oblidades on hi participaven un conjunt d’especialistes independents en el camp de la salut.

La DNDi fou el pas següent. El 3 de juliol de 2003 set instiuts públics i privats dels cinc continents van unir els seus esforços: la Fundació Oswaldo Cruz de Brasil, el Consell Hindú d’investigació mèdica, el Ministeri de salut de Malàisia, l’Institu Pasteur de França, el Programa especial d’investigació de malalties tropicals de l’OMS i Metges sense fronteres.

Des de llavors, aquesta organització amb seu a Suïssa, ha posat en marxa diversos projectes per tal de trobar solucions per als més oblidats.

En una entrada recent us parlàvem de Google Health i el seu projecte d’emmagatzemar històries clíniques de pacients amb la finalitat de que les seves dades es puguin consultar en línia i siguin accessibles arreu del món en cas de necessitat. El projecte - de moment en fase pilot - permetrà disposar de la informació necessària per a garantir que un malalt rebi l’atenció adequada en tot moment.

En un món global com el nostre, una eina d’aquest tipus pot ajudar a evitar errors o males pràctiques mèdiques degudes al desconeixement dels antecedents mèdics d’un pacient si el personal que l’atén no disposa del seu historial clínic.

Els interrogants d’una iniciativa com Google Health sorgeixen de seguida però, què passa amb la confidencialitat - sagrada - de les dades mèdiques? com es garanteix? i què hi ha de la seguretat del sistema?.

És evident que una organització de l’entitat de Google ofereix garanties. Però també és cert que les crítiques més habituals que se li fan estan relacionades amb la seva tendència a recollir dades dels seus usuaris i de fer-ne un ús no massa clar d’aquestes dades. Pel que fa a la seguretat, són freqüents les informacions sobre l’aparició de tècniques cada cop més sofisticades dissenyades per a rebentar els sistemes de seguretat d’organitzacions públiques i privades per importants que siguin.

Precisament, segons els seus promotors, són aquest dos aspectes - confidencialitat i seguretat - els punts forts d’un projecte similar a Google Health i que us presentem avui: Keyose, una iniciativa d’un metge de la Fundación Jiménez Díaz, el Dr. Julio Bonis, i de l’empresa Recrea que aporta el suport tecnològic necessari.

Keyose és un servei gratuït en línia que permet, a qualsevol persona que s’hi registri, emmagatzemar les seves dades clíniques més rellevants de manera que es puguin recuperar, en cas de que sigui necessari, en qualsevol lloc o circumstància en que es trobi.

Un cop l’usuari ha introduït les seves dades clíniques, el sistema genera un codi identificatiu i una contrasenya de manera que es pot crear una mena de targeta sanitària personalitzada com la que us mostrem aquí i que permetrà recuperar aquesta informació al personal sanitari que l’atengui.

Diem que es personalitzada donat que és el propi usuari el que decideix quines dades vol introduir i quines són les que es faran públiques un cop l’identifiquin.

La confidencialitat i la seguretat queden garantides donat que en cap cas s’introdueixen dades personals que possibilitarien - a qualsevol que fos capaç d’accedir al sistema de manera fraudulenta - associar la informació emmagatzemada a una persona concreta. Aquesta informació, a més, només pot ser afegida o modificada pel propi interessat mitjançant una contrasenya, addicional i privada, que pot triar ell mateix.

Microblogging?
No, el microblogging no és un bloc escrit per gent molt petita, tampoc un bloc amb una lletra i unes imatges minúscules i no aptes per a lectors que pateixin presbícia. El “micro” fa referència a la llargària dels posts: 140 caràcters com a màxim.

Per a que us feu una idea de fins a quin punt són curts els posts que es poden escriure en un bloc d’aquest tipus, us direm que fins AQUÍ, en portem escrits 326 de caràcters, més del doble del que és permès.

Els creadors de serveis de microblogging, dels quals Twitter n’és el més conegut i emprat arreu, asseguren que la gràcia del invent és que permet saber en tot moment què estan fent amics, coneguts i familiars – el lema de Twitter és What are you doing? – com una manera de conèixer-los millor i d’enfortir-ne els lligams.

Així, un cop registrats i identificats, només haureu d’invitar-los i començar a dir-vos què esteu fent en aquell moment. Frases com: estic llegint un llibre de Mendoza, m’estic preparant una truita per sopar, estic escoltant l’últim de la Winehouse i m’encanta, m’avorreixo em sembla que me’n vaig al cine…

Què?, penseu que és una ximpleria? No ens sorprèn, molta gent ho pensa.
O, al contrari, penseu que és una idea genial? Tampoc ens sorprèn, molta gent ho pensa també.
El que sí ens sorprendria és que us deixés indiferents.

Si voleu sortir de dubtes, potser el millor que podeu fer és provar-ho. De moment, podeu mirar-vos aquest vídeo que us mostra amb més detall el funcionament de Twitter.

Ja fa anys que els científics ens alerten sobre les conseqüències del canvi climàtic, del qual ja en tenim proves evidents com l’augment de la temperatura mitja de l’aire o el desglaçament dels pols.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també vol cridar l’atenció sobre la repercussió en la salut humana que comportaran tots aquests canvis en el clima. L’escalfament del planeta i la radicalització dels fenòmens meteorològics (sequeres, grans tempestes o onades de calor) afectaran de forma aguda i local a determinades zones de la Terra. L’OMS cita, com a exemple, la gran onada de calor a Europa l’estiu de 2003 on s’estima que van morir unes 70.000 persones més del que era previsible, o l’huracà Katrina, que va provocar la mort de 1.800 persones i el desplaçament d’uns quants milers més.

Per fer front als efectes del canvi climàtic en la salut, l’OMS coordina i dóna suport a les investigacions i l’avaluació de les mesures més efectives de protecció de la salut, especialment als col·lectius més vulnerables com les dones i nens dels països en vies de desenvolupament. També assessora i informa als Estats sobre els canvis que hauran d’introduir en els seus sistemes sanitaris per tal de garantir la salut de les seves poblacions.  

Segons la Dra. Margaret Chan, directora general de l’OMS, el canvi climàtic és un fenomen global però les seves conseqüències no es repartiran uniformement i pot influir en problemes sanitaris que ja són de grans proporcions i que afecten, majoritàriament, als països menys desenvolupats.

A Catalunya, en el marc de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic s’ha presentat el Pla Català de Lluita contra el Canvi Climàtic 2008-2012 on s’exposen diverses mesures per mitigar la seva evolució i reduir-ne l’impacte. D’alta banda, s’ha constituït la Comissió Interdepartamental pel Canvi Climàtic, en la que el conjunt dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, incloent-hi el de Salut, elaboren i discuteixen les directrius i mesures que cal prendre davant d’aquest repte.

Avui és 23 d’abril, un data que tots associem immediatament amb la celebració de la Diada de Sant Jordi i amb les roses i els llibres.

No volem semblar cursis, però us direm que per a nosaltres és un dia molt especial i esperat - malgrat que és un dia laborable! - i del que procurem gaudir passejant pel centre de la ciutat, tafanejant per les parades de llibres i comprant es clar, una rosa, un llibre o, per què no, totes dues coses.

Poc es pot dir sobre aquesta Diada que no sigui abastament conegut. Tanmateix, el 23 d’abril se celebren més coses a banda de la festa de les roses i els llibres com el Dia Internacional del Llibre.

El Dia Internacional del Llibre és una iniciativa de la UNESCO que pretén establir-se en un reconeixement a la cultura, als llibres i a la protecció dels drets dels seus autors, tema candent aquest, val a dir. Va escollir precisament aquest dia perquè es dona la coincidència de que grans escriptors com Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Josep Pla van morir un 23 d’abril. Bé, per això i, com no, per la nostra Diada de Sant Jordi també.

La veritat és que aquesta iniciativa de la UNESCO va tenir, ja de bon començament, poc ressò arreu del món i actualment a molts països passa pràcticament inadvertida.

Un altre esdeveniment de gran rellevància que se celebra el 23 d’abril és la cerimònia d’entrega dels Premios Cervantes, el màxim guardó per als escriptors hispans.

El proper 24 d’abril se celebrarà una jornada de portes obertes al Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Universitat de Barcelona. Aquesta jornada està destinada als alumnes de batxillerat que estiguin interessats en obtenir informació sobre els ensenyaments que s’imparteixen en aquest campus: infermeria, medicina, odontologia i podologia.

L’objectiu d’aquest dia de portes obertes es mostrar als alumnes que estiguin valorant la possibilitat de cursar algun d’aquests estudis, les instal·lacions i equipaments del Campus de Bellvitge - com la Biblioteca del Campus - i descriure els ensenyaments que s’hi imparteixen i les seves possibles sortides professionals.

La jornada s’inicia a les 10 hores amb una presentació general del Campus i dels diferents ensenyaments i continua a les 11 hores amb presentacions i activitats personalitzades per a cada ensenyament. En el cas de Medicina hi haurà una repetició d’aquesta última activitat a les 12:30 hores per als alumnes provinents del Campus de Medicina - Clínic.

Podeu consultar la informació completa de la jornada en aquest document.

Si esteu interessats en assistir-hi només heu d’emplenar el formulari i comprovar la vostra inscripció al llistat d’alumnes inscrits. El Campus de Bellvitge està ubicat al carrer Feixa Llarga s/n (Metro: L1 - Estació “Hospital de Bellvitge“) de l’Hospitalet de Llobregat, ben a prop de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Aquest plànol us ajudarà a situar-vos.

De moment, per anar fent boca, podeu veure els vídeos de presentació que trobareu a la pàgina web del Campus.

Us hi esperem!

Els propers 24, 25 i 26 d’abril se celebra a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona, el III Congrés de l’Associació Catalana de Llevadores.

Sota el lema Motivació i compromís: impuls pel canvi, el congrés vol reflectir els elements imprescindibles per poder afrontar els canvis institucionals, socials, econòmics i culturals que envolten la feina de les llevadores.

Al programa del congrés, que inaugurarà la consellera de Salut, Marina Geli, hi haurà espai per al debat, les taules rodones i les conferències.

Doncs sí, ja ha passat un any des que vam publicar el nostre primer post el 18 d’abril de 2007 coincidint amb la celebració del nostre Dia del Campus.

Fa pocs dies vam celebrar que el bloc va arribar a les 50.000 visites rebudes i ara celebrem el nostre primer aniversari. Des de la publicació d’aquell primer post hem procurat captar i mantenir el vostre interès publicant noves entrades - passem de les 130 en aquests moments - afegint enllaços, buscant nous recursos i afegint noves eines. Podeu estar ben segurs de que no deixarem mai d’intentar seguir millorant el bloc.

Però avui és un dia de celebració, de cantar l’aniversari feliç i i hem pensat que estaria be posar-vos el que segurament és l’Aniversari Feliç més famós de la història: el que li va cantar una esplendorosa Marilyn Monroe a un afortunat - en aquell moment - John Fitzgerald Kennedy, l’any 1962 pel seu 45è aniversari.

Afortunat en aquell moment sí, doncs poc podia imaginar-se que un any més tard seria assassinat a trets en una visita a Dallas. Un magnicidi que ha generat, i genera, innumerables teories conspiratòries.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha posat en marxa la interessant iniciativa d’agermanar el tan nostrat aperitiu dominical amb la companyia de científics.

Un diumenge al mes, un científic dialogarà amb el públic per tal d’apropar temes d’interès relacionats amb la ciència. El proper diumenge dia 20 Jordi Mas, director adjunt de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, parlarà del significat de la novel·la científica i l’assaig divulgatiu.

La xerrada de Mas, Literatura científica, 10 llibres que cal llegir és una oportunitat més per lluitar contra la divisió entre ciències i humanitats i per reafirmar que només hi ha un coneixement i que la qualitat literària no és incompatible amb la solidesa de la informació científica.

L’activitat tindrà lloc a l’edifici de zoologia a les 12.00 hores i és una activitat inclosa amb el preu de l’entrada al museu.

Helen Epstein, doctora en biologia i investigadora, presenta avui dimecres 16 d’abril a les 19.00 hores el seu nou llibre al Cosmocaixa de Barcelona.

L’any 1993, Helen Epstein va viatjar a Uganda per investigar una vacuna contra la Sida. El coneixement directe i sense intermediaris de la situació van fer que es replantegés certes teories que a Occident eren unànimement acceptades. Des d’aquest nou punt de vista, va observar que el patró occidental sobre la promiscuitat no podia explicar la realitat sexual africana i que, d’altra banda, els índexs de contagi entre els anomenats grups de risc era menor que entre els grups considerats més “segurs”.

El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el Sida, és un llibre escrit des del rigor científic que intenta canviar els prejudicis sobre la Sida i sobre el continent africà i és, segons el rotatiu The New York Times, un dels millors llibres de no-ficció publicats l’últim any.