La salut mental a la xarxa pública

L’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental (ACPSM) organitza el proper dimarts 10 de juny a l’auditori del CaixaForum Barcelona la Jornada El futur de la salut mental a la xarxa pública. La trobada pretén reflexionar sobre el moment que viu l’atenció a la salut mental a Catalunya i els reptes de futur que ha d’afrontar en l’actual context de crisi econòmica.

La Jornada s’organitzarà en dues Taules Rodones: en una es parlarà dels reptes de la gestió i comptarà amb representants d’entitats gestores, professionals, administració i usuaris; la segona girarà en torn l’impacte en l’atenció i hi participaran professionals de diversos serveis i territoris, tant d’adults com d’infantil.

Dos minuts de relax

Fragment de The Million Dolar Homepage

Recordeu The Million Dolar Homepage? La pàgina del milió de dòlars que va idear Alex Tew fa alguns anys i que venia el milió de píxels (unitats mínimes que formen una imatge) que la composaven a un dòlar el píxel. Per aquells que vulguin passar a la història d’Internet, deia la publicitat.

Molts vam pensar aleshores que era una idea molt original i enginyosa que seria un fracàs. Ja fa molt temps que els va vendre tots. Caram amb el senyor Tew.

Do Nothing For 2 Minutes és la nova proposta d’Alex Tew i pretén ajudar a relaxar-nos. En èpoques d’estudi i treballs com la que estem prendre’s un petit respir de tant en quant és bo per control·lar l’estrès i mantenir un bon rendiment. Tanmateix, és cert que desconnectar una estoneta no sempre és tan fàcil com sembla. Si estem capficats en la feina sovint ens hi tornem a posar als pocs segons.

Do Nothing For 2 Minutes ens proposa estar-nos dos minuts sense fer res més que contemplar el mar i sentir el so de les onades. Per a que no fem trampes hi ha un rellotge de compte enrere que protesta si toquem el ratolí o el teclat abans d’hora.

Nosaltres ho hem provat i la veritat és que no sabem si estar tan pendent del rellotge ens estressa més encara. Que llargs que es poden fer dos minuts! Ara bé, tenint en compte l’èxit de les previsions que vam fer sobre les idees de mister Tew, ens cuidarem molt de menystenir aquesta.

Font: Osona Web 2.0

Estudiar medicina pot causar depressió?

Si no fos pel “pot” i per la interrogació semblaria un titular típic de la premsa sensacionalista. Semblaria, no; ho sembla, pensareu alguns.

Però aquesta és un pregunta pertinent si fem una ullada al número temàtic dedicat a l’ensenyament de la medicina que va publicar el passat mes de setembre la revista JAMA. En aquest número trobem un article amb un títol certament inquietant: Depression, Stigma, and Suicidal Ideation in Medical Students on es mostren les dades d’un estudi realitzat a estudiants de medicina de la University of Michigan Medical School. Dades que posarien de manifest que aquests estudiants presenten símptomes depressius i, fins i tot ideacions suïcides, en una proporció major que la mitjana de la població.

Per entendre’n les raons, podem fixar-nos en un altre article publicat al mateix número: Understanding Depression and Distress Among Medical Students. L’alt nivell de dedicació que impliquen els estudis, la gran exigència d’uns exàmens equivalents al nostre MIR i la difícil transició posterior a la pràctica clínica on tractaran amb malats i patologies reals són algunes de les que s’hi mencionen.

Aquesta situació és veu complicada per les reticències – observades també a l’estudi – d’aquests estudiants a parlar dels seus símptomes per por a ser ser percebuts com a poc capaços per tractar les malalties dels demés. Com si un metge no tingués dret a posar-se malalt!

El treball conclou que cal evitar aquesta percepció estigmatitzada de la seva problemàtica i afavorir una comunicació franca i oberta per tal de combatre-la amb eficàcia. L’ensenyament de la medicina – com la de qualsevol altre relacionat amb la salut – és massa important per a la societat i és ja prou complicat de per sí com per, a més,  haver de manegar-se amb càrregues addicionals.

L’Arropiero, un assassí de manual

Manuel Delgado Villegas, àlies l'Arropiero

Un assassí de llibre, de manual. Així defineix el psiquiatra forense – i professor de la nostra universitat –  Lluís Borràs a Manuel Delgado Villegas, àlies l’Arropiero, el pitjor assassí en sèrie que hi ha hagut mai a l’Estat espanyol.

Es podria agafar un manual on s’especifiquessin les característiques d’un  psicòpata assassí i fer una mena de check list. Segur que acabarien totes les caselles marcades. Fins i tot una que desconeixíem que fos possible i que ens va deixar ben sorpresos: tenia un doble cromosoma Y, el que es coneix com la Síndrome XYY. Antigament s’establia una relació directa entre aquesta síndrome i el comportament agressiu i antisocial. Actualment sembla que aquesta relació no està tan clara.

Potser Manuel Delgado Villegas no té el glamour cinematogràfic de John Doe (el psicòpata de Seven) o d’Hanníbal – el caníbal – Lecter però sí té una cosa amb la qual aquests col·legues seus no poden competir: ell era real. Tan real que Carles Balagué va veure l’oportunitat de dedicar-li un dels seus documentals: Arropiero el vagabundo de la muerte, que ja està disponible a la nostra biblioteca formant part del fons especial de pel·lícules de temàtica relacionada amb la medicina i la salut.

El documental s’inicia amb la detenció de Manuel Delgado per l’assassinat de la seva companya sentimental. Un cop a comissaria va confessar haver-ne comés d’altres. 48 en total, no està gens malament. La confessió va generar l’al·lucinant pelegrinatge pels escenaris dels crims d’una curiosa comitiva integrada pels policies assignats al cas, el jutge i el propi Delgado. Tots plegats, en alegre companyonia, recorrent l’Estat per esclarir els casos confessats: El Puerto de Santa María, Barcelona, Ibiça…

Van investigar-ne 22 i en van aconseguir provar 7 fins que el règim franquista de l’època va decidir que això era massa pel règim (perdoneu la redundància) i va ordenar deixar el cas en via morta. L’alegre comitiva es va dissoldre, van deixar d’investigar els crims i l’Arropiero va anar a la presó Model a l’espera de judici. Judici que no es va arribar a cel·lebrar… perquè es va perdre l’expedient. Quina casualitat!

Finalment Manuel Delgado va ser internat en un centre psiquiàtric on va acabar morint de mort natural.

Tota aquesta història la veureu magníficament reflectida al documental on també es posen de manifest altres perles del personatge com la seva afició a la necrofília (podeu imaginar una perversió més monstruosa?). Ja us dèiem que a l’Arropiero no li faltava ni un detall.  La realitat sempre acaba superant la ficció.

Potser després de veure’l us ve de gust donar una repassada a algun dels nostres manuals de psiquiatria com el Kaplan & Sadock o el Vallejo Ruiloba i provar allò del check list.

Bicicleta, cullera, poma

Durant la passada edició del Festival Internacional de Cinema de San Sebastián, el director Carles Bosch va presentar el seu documental Bicicleta, cullera, poma, una pel·lícula que mostra la vida de l’expresident Maragall durant dos anys des de que va fer públic que patia Alzheimer.

Bicicleta, cullera, poma retrata la vida de Pasqual Maragall i de la seva família, parla de com encaren la malaltia els éssers més propers i de la seva lluita a favor de la investigació. També hi ha moments per a la divulgació sobre els efectes de la malaltia i sobre la tasca que la Fundació Pasqual Maragall porta a terme per promoure, fomentar i donar suport a la recerca científica en l’àmbit de l’Alzheimer i de les malalties neurodegeneratives.

Art a consciència

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer, la Fundació Pasqual Maragall i l’Arxiu Humberto Rivas organitzen Art a consciència, una exposició que té com a objectiu recaptar fons per a la recerca científica de les malalties neurològiques.

Per a la ocasió, més de quaranta artistes de renom -entre els quals n’hi ha de tant reconeguts com Frederic Amat, Josep Guinovart, Perico Pastor o Antoni Tàpies-, han cedit una de les seves obres per col·laborar amb aquesta causa benèfica.

Podeu visitar la mostra gratuïtament a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.

Per la seva banda, Correus ha emès un segell commemoratiu del Dia Mundial del Alzheimer que vol mostrar el suport i la solidaritat amb tots els afectats i les seves famílies. El segell, que porta el lema “Pensamientos ausentes” i té un valor de 0,34 euros, també vol celebrar el vintè aniversari de la Confederació de Familiares de Enfermos de Alzheimer y otras Demencias (CEAFA).

Retrats

Molt sovint les malalties mentals i, en particular l’esquizofrènia i els qui la pateixen, han d’encarar a més dels símptomes de la seva malaltia el rebuig social que aquestes provoquen. Retrats, títol del documental dirigit per Pau Itarte i Quim Fuster, intenta allunyar-se de la visió estigmatitzada de l’esquizofrènia i posar l’accent en la recuperació dels pacients més que no pas en la seva caiguda.

La cinta retrata un taller de pintura on mestre i alumnes comparteixen malaltia. Lluís Gracia, el professor, va descobrir la pintura com a eina de recuperació després d’haver patit diversos ingressos en centres psiquiàtrics i des de llavors s’ha dedicat a col·laborar amb diverses associacions per compartir la seva experiència.El documental vol mostrar el procés de recuperació i com l’experiència del taller va canviant als seus protagonistes dia a dia.

Al CRAI de la Universitat de Barcelona podeu trobar recursos sobre altres experiències semblants com el documental Uno por ciento esquizofrenia dirigit per Ione Fernández i Julio Medem o El libro de Radio Nikosia: voces que hablan desde la locura.

TIC i salut mental

L’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’àmbit de la salut mental és una realitat emergent i que dota de noves possibilitats a tots els sectors que es dediquen a millorar la qualitat de vida de les persones amb malalties mentals. Sota aquesta premisa, el proper 15 de desembre se celebrarà a Sant Boi de Llobregat (Can Massallera, carrer Mallorca 30) la Jornada TIC i salut mental.

La Jornada pretén conèixer i avaluar experiències, productes i serveis TIC de diagnòstic, tractament i seguiment en salut mental; com avançar en la integració de sistemes d’informació i de gestió del procés assistencial o analitzar quin impacte i quines possibilitats s’han generat i quines experiències s’han desenvolupat en telemedicina, entre d’altres.

La inscripció és gratuïta per a estudiants universitaris. S’ha d’acreditar aquesta condició enviant un fax al número 936301856, o bé enviant un correu electrònic a l’adreça cpeidro@santboi.cat.

Estratègia comuna enfront les demències

La Comissió Europea va aprovar el 22 de juliol la comunicació COM 380/4 on s’adopten mesures concretes per fer front a l’Alzheimer, les demències i altres malalties neurodegeneratives. La iniciativa es basa en quatre objectius fonamentals: el diagnòstic precoç, la coordinació europea de la investigació, l’intercanvi de bones pràctiques i la creació d’un fòrum de reflexió sobre drets, autonomia i dignitat del pacient.

Els reptes sanitaris que presenten aquest tipus de malalties són comuns per a tots els països europeus i, per tant, requereixen també d’estratègies comunes i d’actuacions coordinades per tal de garantir la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la cura de les persones afectades. La comunicació insta també a la col·laboració entre els diferents països que formen la Unió a coordinar els seus esforços en investigació programant les seves respectives inversions de forma conjunta en comptes de fer-ho separadament tal i com es venia fent fins ara.

Actualment més de set milions de persones pateixen la malaltia d’Alzheimer i altres demències a Europa i es calcula que aquest número es duplicarà els propers vint anys.

La hiperactivitat ben entesa

El protagonista i narrador d’aquesta història és l’Igor, un noi diagnosticat amb la Síndrome de Trastorn d’Activitat amb Hiperactivitat (TDAH). Alex Bosch Díaz, el seu pare i autor del llibre, s’ha posat en la pell del seu fill i ens relata en primera persona el procés d’acceptació del trastorn de l’Igor i les diverses situacions i canvis que es presenten diàriament en el seu entorn.

Les pàgines de Mi nombre es Igor y soy un crack expliquen amb humor els dubtes i els mals moments que han de superar tant els pares com el noi, alhora que aporta valuosos consells pràctics per a mestres i educadors.

El TDAH és una síndrome conductual amb bases neurobiològiques i un fort component genètic. Es calcula que afecta entre un 5% i un 10% de la població infantil i juvenil i es presenta més freqüentment en nois que en noies. Es caracteritza per períodes breus d’atenció, inquietud motora, conductes impulsives, distracció i inestabilitat emocional. Sol maniferstar-se abans dels set anys i els símptomes es mantenen en l’edat adulta.

La gestió de la incertesa

El 21 i 22 de maig se celebra a l’Hotel Barceló Sants la sisena edició del Congrés de Salut Mental i Atenció Primària. Amb el lema La gestió de la incertesa, es pretén que el Congrés sigui un punt de trobada, coneixement i discussió de tots aquells professionals dedicats a ambdues àrees.

El filòsof i catedràtic d’Ètica de la Universitat de Barcelona Norbert Bilbeny inaugurarà el Congrés amb una conferència titulada Per a una ètica de la gestió de les incerteses.

Durant els dos dies hi haurà altres activitats, com taules rodones i tallers, on es tractaran temes com la implementació de la cartera de serveis de salut mental a l’atenció primària en el marc del nou model d’atenció, la promoció i la prevenció en salut mental o què fer amb el malestar del pacient, entre d’altres.

L’esquizofrènia: “Una cierta verdad”

Imatge extreta del documental Una cierta verdad

L’esquizofrènia és una malaltia mental greu a la que ens hem referit alguna vegada en aquest bloc.

Fa un parell d’anys,  coincidint amb la seva estrena, us vam parlar del documental dirigit per Julio Medem, Uno por ciento esquizofrenia on malalts, familiars i terapeutes exposen les seves vivències relacionades amb aquesta malaltia. També, de manera més indirecta, quan us vam presentar el documental LT22 Radio la Colifata, sobre l’emissora de ràdio del mateix nom que està gestionada per malalts mentals, alguns d’ells esquizofrènics.

Els afectats per aquesta patologia tenen dificultats per distingir allò que és real del que no ho és, de les percepcions, sensacions i al·lucinacions que els hi provoca la seva malaltia. Tot plegat els situa en una mena de realitat – de veritat –  particular i pròpia, que els dificulta enormement desenvolupar-se en la seva vida quotidiana. Afortunadament en l’actualitat existeixen tractaments que poden disminuir de manera important els símptomes i millorar la seva vida en general.

A banda d’aquests símptomes, els esquizofrènics han de carregar també amb una altra patologia derivada de l’estigma social que pateix aquesta malaltia. Bé, de fet, que pateixen totes les malalties mentals.

Una cierta verdad ens mostra els testimonis d’alguns d’aquests malalts que són tractats a l’Hospital Parc Taulí. El to del documental fuig de paternalismes i intenta apropar-nos els seus personatges mostrant-los tal com són: persones que com qualsevol altra tenen emocions i sentiments i que pateixen una malaltia. Una bona tàctica per trencar prejudicis tot posant de manifest que – tal com diu Abel García Roure, el seu director – la distància entre les aparences i la realitat és infinita.

De manera paral·lela, el documental ens genera un debat interior: malgrat que es faci amb una bona finalitat, és correcte mostrar els aspectes més íntims d’un malalt mental?, els seus patiments, la seva relació amb els metges…fins on es pot arribar?

Podeu veure Una cierta verdad als cinemes Boliche de Barcelona.

Tornar a començar

Aquesta setmana podeu veure al taulell de novetats l’interessant relat de la neuròloga nord-americana Jill B. Taylor on explica la seva experiència des de que va patir un ictus massiu als 37 anys fins el seu restabliment total.

Com a científica, va poder observar com la seva ment es deteriorava totalment fins al punt de no ser de capaç de caminar, parlar, llegir o escriure. Com a ésser humà, va haver d’encarar una nova etapa on tot s’havia de tornar a aprendre.

Després de vuit anys de recuperació, la doctora Taylor va decidir explicar la seva experiència en el llibre Un ataque de lucidez on relata en primera persona les conseqüències d’un ictus. Aquesta obra és alhora un testimoni sobre com superar una malaltia i també un text de divulgació on s’explica la mecànica de la ment humana.

L’ictus és una malaltia vascular que consisteix en una alteració brusca i greu de la circulació de la sang al cervell. També és conegut popularment amb noms com feridura, embòlia cerebral o trombosi. L’ictus és la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat i la segona de demència. L’impacte de l’ictus en la vida quotidiana dels afectats és important, sobretot en els casos on hi ha discapacitat residual.

Lisbeth Salander i la Síndrome d’Asperger

No hi ha cap dubte de que Els Homes que no estimaven les dones és un dels llibres del moment.

La novel·la d’Stieg Larsson, traduïda a un munt d’idiomes, ha estat llegida per milions de lectors arreu del món i molts d’altres estan esperant el moment de fer-ho (proveu de demanar-lo en préstec al CRAI o la xarxa de Biblioteques de la Diputació, haureu d’afegir-vos a la llista de reserves…). Fins i tot els crítics literaris semblen coincidir en les seves valoracions, quasi totes positives.

Per què agrada tant a tothom? Bona pregunta. Els comentaris amb amics i coneguts diuen que està molt ben escrit, la trama molt treballada, l’interès es manté fins al final i – en aquest punt la coincidència és generalitzada – els personatges – els bons i els dolents –  estan molt ben aconseguits.

És veritat que és fàcil fer-se amb els personatges de la novel·la, sobretot amb els protagonistes principals. I un d’aquests sens dubte és la Lisbeth Salander, la jove hacker tant brillant amb els ordinadors com maldestre amb les relacions personals.

El cas és que a la novel·la s’apunta que la Lisbeth podria patir l’anomenada Síndrome d’Asperger, fet que justificaria aquestes habilitats tan dispars.

Hem remenat una mica el Web cercant informació sobre aquesta síndrome i n’hem trobat molta certament. Per exemple a Wikipèdia defineixen els afectats per aquesta patologia com persones que tenen problemes per a comunicar-se i interactuar amb els altres, amb limitacions per a detectar les petites subtileses del llenguatge corporal humà, dotats d’una memòria prodigiosa i una capacitat extraordinària en àrees molt concretes que siguin del seu interès (com per exemple, els ordinadors!)…en fi, que sembla que ens estigui descrivint la Lisbeth.

Les habilitats informàtiques d’aquestes persones queda demostrada en la vida real també. Mireu si no el cas de Gary McKinnon, el hacker anglès diagnosticat d’aquesta síndrome i que va aconseguir burlar els sistemes de seguretat de les xarxes informàtiques de la NASA i el Pentàgon. Finalment va ser descobert i ara McKinnon està pendent del resultat d’un llarg procés d’extradició en el que han intervingut les més altes instàncies dels governs implicats i que ha generat fins i tot un moviment de suport denominat Free Gary McKinnon.

Si voleu saber-ne alguna cosa més d’aquesta síndrome,  podeu mirar-vos l’entrada corresponent a l’Enciclopedia Médica de MedlinePlus, la pàgina de la Federación Asperger España o la del II Congreso Internacional Síndrome de Asperger que se celebra els dies 19,20 i 21 de febrer a Sevilla.

Les malalties mentals greus a La Marató de TV3

L’edició d’enguany de La Marató de TV3, que se celebrarà el proper 14 de desembre, estarà dedicada a les malalties mentals greus.

Entre elles, el programa tractarà especialment sobre l’esquizofrènia, la depressió greu i el trastorn bipolar així com l’ansietat i el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), juntament amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l’autisme i el trastorn límit de la personalitat (TLP).

Els fons que es recullin en aquesta propera edició es destinaran al finançament de projectes d’investigació biomèdica d’excel•lència sobre malalties mentals greus. La selecció dels projectes es farà a partir d’una convocatòria pública que la Fundació obrirà el mes de febrer de 2009.

Si esteu interessats en col·laborar amb La Marató, podeu fer-ho, entre d’altres possibilitats, a través del voluntariat.

10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental

El 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, una jornada que pretén sensibilitzar el gran públic sobre aquest àmbit de la salut.

Segons les estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) 154 milions de persones pateixen depressió, una de les manifestacions més visibles de les malalties mentals. A banda, a tots els països del món són  freqüents els trastorns mentals, neurològics i de conducta que provoquen un gran patiment als afectats i que impliquen grans despeses econòmiques i socials als Estats.

Les persones afectades per aquests trastorns són sovint aïllades socialment, tenen una qualitat de vida més baixa i presenten taxes de mortalitat més elevades.

Informàtica integradora

La Xarxa i els videojocs poden ser més que un entreteniment amb finalitats lúdiques. Ens ho demostren eines com Zac, el primer navegador desenvolupat específicament per a nens autistes o amb altres desordres com la síndrome d’Asperger.

Gràcies a aquesta eina, els nens poden interactuar directament amb els jocs i les activitats especialment creades per a persones que mostren característiques de desordres d’espectre autista, com la dificultat d’interacció social, la de comunicació i el comportament repetitiu.

Aquest no és l’únic cas d’eina informàtica amb aplicacions terapèutiques. Fa alguns mesos us vam parlar del projecte Playmancer, una iniciativa europea on hi participen especialistes de l’Hospital de Bellvitge i que pretén crear jocs que puguin formar part de l’arsenal terapèutic que intervé en determinats trastorns mentals com els alimentaris o d’adicció al joc.

Per altra banda, alguns estudis com el de la Universitat de Carolina Est demostren que alguns jocs convencionals com el puzzle Bejeweled 2 o el Peggle fan disminuir els nivells d’estrés i fatiga respecte als grups de control.

També existeixen altres programes molt coneguts i a l’abast de tot el públic com Brain Training, on els exercicis de càlcul o retenció de dades ajuden a exercitar i agilitzar processos mentals, o consoles com la Wii utilitzada també amb finalitats no lúdiques degut a la seva interactivitat amb el moviment.

Estrena del documental LT22 Radio La Colifata

Radio La Colifata és una emissora de ràdio fundada l’any 1991 per Alfredo Olivera, un psicòleg de l’equip mèdic del centre per a malalts psiquiàtrics Hospital José Tiburcio Borda de Buenos Aires.

El Dr. Olivera va promoure la creació d’aquesta emissora, on els protagonistes són els interns i ex-interns d’aquest Hospital, com una manera de que els malalts mentals poguessin expressar els seus pensaments i inquietuds i es comuniquessin amb la resta de la societat.

Les emissions es fan des del propi Hospital i els interns s’encarreguen completament de la seva gestió, des de la producció i la programació, fins als equipaments tècnics. Tot plegat amb la finalitat de que trenquin el seu aïllament i trobin al·licients que els ajudin en el seu procés de curació i reinserció.

El passat divendres 4 d’abril es va estrenar als nostres cinemes el documental LT22 Radio La Colifata que pretén recollir, amb fragments filmats al llarg de 10 anys, el dia a dia i les vicissituds d’aquesta original emissora. El documental està dirigit per Carlos Larrondo i compta amb la col·laboració de Manu Chao que s’encarrega de la part musical. El 5% de la recaptació que s’obtingui de la seva projecció arreu del món serà donada al projecte.

Ara que arriba el cap de setmana, aquí teniu una bona opció per acostar-vos al cinema Casablanca Gràcia per a veure aquest documental del que us mostrem aquí un fragment.

Bon divendres.

Els efectes psíquics de la Guerra del 36

El proper dissabte 17 de novembre se celebrarà a l’auditori del Museu d’Història de Catalunya (Pl. Pau Vila, 3), la Jornada Trauma i Transmissió. Efectes en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya de la Guerra del 36.

Aquesta Jornada pretén presentar les primeres conclusions de la recerca iniciada l’any 2005 a inciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM). Sota la direcció de les psicòlogues clíniques i psicoanalistes Anna Miñarro i Teresa Morandi i l’assessorament metodològic de l’antropòleg Oriol Romaní, la investigació pretén conèixer i reconèixer les conseqüències psíquiques que van provocar els fets del 36, el franquisme, el postfranquisme i la transició.

Si esteu interessats en ampliar coneixements sobre aquest tema, us recomanem consultar la subguia temàtica de Psicologia: Conseqüències psicològiques de les guerres.

III Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental

El Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona i la SCISAM organitzen el proper 9 de novembre la III Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental. Quin futur volem? a l’auditori de l’edifici de Sant Joan de Déu (C/Santa Rosa 39-57, Esplugues de Llobregat).

L’objectiu d’aquesta Jornada és trobar un espai de reflexió i debat on les infermeres i els infermers de salut mental puguin aportar i compartir les seves experiències.

La inscripció és gratuïta per als col·legiats del COIB i pel socis del SCISAM.

Podeu consultar els documents disponibles sobre salut mental al catàleg del CRAI  i accedir a tots els recursos que la subguia temàtica d’infermeria ofereix sobre aquest mateix tema.

Julio Medem retrata l’esquizofrènia en un documental

El cineasta Julio Medem ha produït i muntat el documental Uno por ciento, esquizofrenia dirigit per Ione Hernández. La directora ha filmat entrevistes amb malalts, familiars, psicòlegs i psiquiatres per tal d’explicar com viuen la malaltia els seus protagonistes.
El títol del documental, que reflecteix el tant per cent de la població mundial que pateix aquest trastorn, pretén apropar-se a la malaltia i deslliurar-la de l’estigma social que pateix.
El director basc també ha produït ¿Qué tienes debajo del sombrero? un documental sobre l’artista amb síndrome de Down Judith Scott dirgit per Lola Barrera i Iñaki Peñafiel.