El DOI canvia la seva presentació

El DOI (Digital Object Identifier) és un estàndard de la International DOI Foundation destinat a identificar de manera unívoca qualsevol objecte digital. A banda d’identificar, és molt útil també per garantir un enllaç permanent a aquest objecte dins de la Xarxa. Si es fa servir el DOI per enllaçar-lo, es garanteix la futura accessibilitat de l’objecte digital que hi vagi associat.

L’estàndard estableix que un DOI consta de dues parts, la primera que sol representar una entitat com pot ser un editor o una universitat i una segona que identifica l’objecte en sí. Aquesta disposició fa que sigui molt adient per a identificar publicacions científiques i és en aquest àmbit precisament, on la seva aplicació està més estesa.

Una altra característica que hem mencionat del DOI, la seva utilitat per a enllaçar, també el fa molt útil en aquest àmbit de la publicació científica on les interrelacions entre les obres són constants. Sovint, per exemple, si estem llegint un article en versió digital, ens interessarà accedir als articles que estan citats a la seva bibliografia.

Crossref és una agència de registre de DOIs especialitzada en publicacions científiques que representa més de 3.000 editors i associacions científiques. L’agència garanteix que les publicacions que té identificades siguin enllaçables entre elles de manera permanent encara que estiguin publicades per editors diferents. Permet, doncs, anar navegant d’un article a un altre d’una manera transparent per al lector.

Per tal de facilitar i potenciar aquest vessant dels DOIs, Crossref recomana una nova manera de presentar-los que no afecta però, al seu funcionament intern. En front de la forma tradicional – com la que es visualitza al vídeo – del tipus doi:10.1087/20100102, proposa una que permet reconèixer la seva condició d’enllaçable  fins i tot a aquelles persones que no hi estiguin familiaritzades, del tipus http://dx.doi.org/10.1087/20100102. Es a dir, com un enllaç tradicional que facilita a més, la seva funcionalitat.

El Servei de Publicacions i Edicions s’encarrega de gestionar i tramitar els DOIs a la nostra universitat. El professorat que vulgui registrar una obra de la que en sigui autor ha de llegir les condicions, que inclouen l’acceptació – no exclusiva – d’una llicència del tipus Creative Commons i emplenar el formulari de sol·licitud del DOI.

Disponibles les dades del factor d’impacte 2010

Des de fa uns pocs dies el Journal Citation Reports (JCR) inclou les dades corresponents a l’any 2010 del factor d’impacte (FI) i de la resta d’indicadors bibliomètrics que facilita en cadascuna de les seves edicions.

Fent una comparació ràpida amb les dades del 2009 de la Science Edition veiem un lleuger augment de les revistes indexades que han passat de 7.387 a 8.005. No hi ha canvis, però, en qui té el privilegi d’ocupar el primer lloc del rànquing: CA –  A Cancer Journal for Clinicians amb un espectacular 94.262. Tampoc hi ha canvis en la preponderància de les publicacions de l’àmbit de les ciències de la salut entre les posicions més altes.

També observen un notable augment de les revistes publicades a l’Estat espanyol recollides pel JCR Science Edition. Han passat de 60 a 73 i continua ocupant el primer lloc la revista Aids Reviews, publicada en anglès, amb un 4.786 de FI.

Si teniu dubtes per consultar el factor d’impacte podeu consultar el manual Com obtenir el factor d’impacte, la matèria i posició (quartils) d’una revista.

Biowizard, per afegir eines socials a PubMed

Biowizard és un servei gratuït que permet incorporar eines de gestió social – col·laborativa – a les cerques bibliogràfiques fetes a PubMed.

Es poden realitzar cerques simples a PubMed des de la seva pròpia interfície i, un cop obtinguts els resultats, etiquetar i promocionar les referències que es considerin més destacades. Lògicament podem aprofitar les aportacions fetes pels altres usuaris de la plataforma per veure els articles més valorats en alguna matèria del nostre interès.També podem navegar per la classificació col·laborativa dels continguts.

De manera similar a PubMed, Biowizard permet guardar de manera permanent cerques i registres, així com rebre actualitzacions de nous resultats a mesura que es vagin incorporant.

Us posem a l’apunt un tutorial de Julio Alonso Arévalo de la Universidad de Salamanca on s’explica de manera molt gràfica el funcionament de Biowizard.

Guia ràpida de la base de dades ENFISPO

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ENFISPO és una base de dades especialitzada en infermeria, podologia i fisioteràpia, produïda per la Escuela Universitaria de Enfermería, Fisioterapia y Podología de la Universidad Complutense de Madrid. Els continguts són introduïts per la biblioteca de la Escuela en base a les publicacions especialitzades en castellà que reben. Es tracta d’un recurs d’accés lliure que conté un considerable nombre de referències d’articles de revista, més de 60.000 a data 1 de juny de 2011.

La biblioteca del Campus de Bellvitge ha preparat una guia ràpida d’ENFISPO amb la finalitat de mostrar el seu funcionament de manera senzilla i àgil.

També ús la podeu descarregar des del Campus Virtual de formació d’usuaris dins la secció Fonts d’informació en ciències de la salut  on hi trobareu, a més, altres guies i materials d’aquest tipus. Si esteu interessats en ampliar la informació sobre ENFISPO o sobre altres bases de dades, a la mateixa secció podreu inscriure-vos a les sessions de formació que organitzen les biblioteques del CRAI.

El Committee on Publication Ethics. L’ètica en la publicació científica

Els aspectes ètics relacionats amb la publicació científica són un component fonamental a l’hora d’assegurar que la recerca es realitza amb un comportament èticament acceptable. Les revistes científiques tenen, encara ara, un paper fonamental en la difusió de la producció científica i, en conseqüència, els seus editors es constitueixen en agents clau en el procés d’assegurar aquest comportament ètic.

Des de l’equanimitat en els criteris de selecció dels treballs a la correcta gestió dels afers relacionats amb la propietat intel·lectual un cop publicat l’article, passant per la detecció de males pràctiques i la transparència en els processos d’avaluació d’experts (peer review), els editors de revistes hi tenen molt a dir en aquest afer.

El Committee on Publication Ethics (COPE) és un organisme creat inicialment per petits editors de revistes mèdiques angleses al que posteriorment s’hi han afegit molts dels grans grups editorials. La seva funció fonamental és la de preservar el component ètic de la publicació científica i a tal fi ha publicat el Code of Conduct and Best Practice Guidelines for Journal Editors. Un recull de bones pràctiques que els editors poden subscriure i acreditar-ho amb la inclusió d’un logo en les seves publicacions.

L’assessorament és una altra de les seves activitats destacades i és que hi ha situacions i conflictes relacionats amb l’ètica científica que no són fàcils de resoldre. El COPE publica una considerable quantitat de documentació que pot ajudar en aquest tipus de problemes. Directrius, diagrames de flux i presentacions de casos pràctics són, entre d’altres, els materials que podem descarregar a la seva pàgina web. En el cas dels diagrames també estan disponibles les versions en castellà.

El Rebost de dades, l’eina de la UB per fer enquestes

El Rebost de dades és un aplicació que permet als professors de la nostra universitat la creació, gestió i recol·lecció de dades d’enquestes d’una manera senzilla i personalitzable.

Inicialment l’eina estava pensada únicament per recollir les dades obtingudes d’enquestes dissenyades amb qualsevol aplicació de disseny de formularis web tipus Dreamweaver o similars. Només cal afegir un paràmetre al codi HTML de l’enquesta per a que sigui efectiva. Les dades recollides es poden descarregar en un fitxer que després es pot importar a un full de càlcul per a processar-les.

En una versió posterior es va incorporar un editor per a poder dissenyar les enquestes sense necessitat de cap recurs addicional. Es tracta d’un editor bastant bàsic però que permet elaborar enquestes senzilles que resoldran la major part de les vostres necessitats. A banda, el seu ús és realment fàcil i intuïtiu.

El Rebost us permet configurar un seguit de paràmetres en funció de qui vulgueu que pugui respondre l’enquesta, data d’inici i/o final, si ha de ser anònima o no i altres possibilitats. Un altre mòdul interessant és el de col·laboradors que us permet invitar a altres professors a participar en les enquestes amb els privilegis que vosaltres mateixos decidiu.

Un cop finalitzat el procés de creació i configuració de l’enquesta, obtindreu un enllaç web que podeu fer públic per mitjà de qualsevol plataforma virtual per tal de fer-la accessible als usuaris a qui estigui destinada. El Campus Virtual us pot servir perfectament per a tal fi de manera que, conjuntament amb el Rebost, ja teniu tot el que necessiteu per fer i treballar amb enquestes.

Si necessiteu suport per a la utilització del Rebost de dades podeu adreçar-vos al Punt de Suport a la Docència de la vostra biblioteca. També disposeu d’un manual d’ajuda.

Podeu accedir a l’aplicació directament des de la seva adreça: http://www.ub.edu/asd/cgi/rebost/php/entrada.php o bé des del vostre Espai Personal (Docència — Eines de suport — Recursos docents).

Guia ràpida de Cuidatge

Cuidatge és una base de dades d’infermeria i ciències afins produïda per la biblioteca de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. D’accés lliure, conté uns 22.000 registres extrets de les revistes que reben a la biblioteca.

Per la seva temàtica és una base de dades prou coneguda pels estudiants, professors i professionals de la infermeria i la nostra biblioteca ha preparat una guia ràpida de Cuidatge amb explicacions i recomanacions per obtenir-ne el màxim profit en la seva utilització.

Si feu clic a la imatge de l’apunt la podreu visualitzar a pantalla completa. També ús la podeu descarregar des del Campus Virtual de formació d’usuaris dins l’apartat Fonts d’informació en ciències de la salut on hi trobareu, a més, altres guies i materials d’aquest tipus i on podreu inscriure-vos a les sessions de formació que organitzen les biblioteques del CRAI.

El Gestor de Projectes de Recerca (GPR) de la UB

El Gestor de Projectes de Recerca (GPR) és una plataforma web que la nostra universitat posa a disposició del seus investigadors per tal de facilitar-los la gestió dels tràmits i tasques derivades dels seus projectes de recerca.

EL GPR és una eina desenvolupada pel departament d’Informàtica de Recerca en col·laboració amb investigadors de diversos àmbits, que permet treballar de manera compartida en la planificació i seguiment de projectes, l’edició i gestió de la documentació i el control de pressupostos entre d’altres possibilitats.

A la notícia de la Intranet on us el presenten hi trobareu més informació i un vídeo demostratiu (cal identificar-se).

A banda, l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) organitza uns tallers pràctics per conèixer el gestor de projectes.  Són tallers semipresencials de 6 hores de duració i s’han programat edicions a varis campus per a les sessions presencials. Al Campus de Bellvitge n’hi ha prevista una el dilluns 4 de juliol de 13 a 15 hores. Si hi esteu interessats heu d’emplenar el formulari d’inscripció.

De moment, si teniu dubtes podeu consultar el manual del GPR o contactar amb l’equip de suport.

Podeu accedir al GPR directament des de la seva adreça: http://www.ub.edu/gpr o bé des del vostre Espai Personal (Recerca — Suport i gestió de la recerca — GPR).

Guardar cerques i establir alertes a PubMed

Una de les moltes possibilitats que ofereix PubMed com a serveis addicionals és la de guardar cerques sobre un tema que ens interessi i establir alertes per correu electrònic. D’aquesta manera el sistema repetirà de manera automàtica la cerca periòdicament i ens enviarà un correu electrònic amb els nous resultats que s’hagin incorporat a la base de dades i que es corresponguin als criteris de la cerca guardada.

Per fer-ho possible, només cal registrar-se gratuïtament a MyNCBI. El Nacional Center for Biotechnology Information (NCBI) és el productor del sistema de recuperació Entrez que fan servir diverses bases de dades, PubMed entre elles. MyNCBI és el servei que permet personalitzar l’entorn de cerca: configurar varis paràmetres de PubMed, guardar registres de manera permanent, configurar col·leccions i bibliografies, entre d’altres possibilitats.

Mireu-vos aquest vídeo fet per l’NCBI on explica com guardar les cerques i configurar les alertes.

Si teniu dubtes podeu adreçar-vos al personal de la biblioteca o apuntar-vos a una de les sessions de formació que organitza el CRAI.

Foxit Reader, una alternativa lleugera per visualitzar PDFs

El paper que ha tingut l’empresa californiana Adobe Systems en la popularització del format PDF és innegable. L’estratègia de distribuir de manera massiva el seu visor gratuït de documents en PDF l’Adobe Reader, ha estat un èxit que ha aconseguit que els usuaris associem un i altres de manera quasi natural

En l’àmbit docent professors i estudiants maneguen PDFs a diari – el Campus Virtual, per posar un exemple, n’està ple – i el visor que fa servir la immensa majoria és el d’Adobe. Un visor que funciona perfectament però que té un defecte: consumeix una gran quantitat de recursos de l’ordinador.

D’entrada això fa una mica de ràbia. Realment cal gastar tanta màquina per a una acció tan simple com veure un PDF?. I si tenim un ordinador potent encara rai però no sempre és el cas. Estem pensant per exemple, en els netbooks o ultraportàtils tan populars entre els estudiants. Petits, de poc pes, ideals per prendre apunts a classe o per treballar a qualsevol lloc però de potència limitada que val la pena optimitzar.

Nosaltres en tenim un i estàvem farts d’esperar una eternitat a que s’obrís un document PDF o de veure com es ralentitzava l’equip en tenir-ne varis oberts alhora, així que vam buscar una alternativa més lleugera.

El Foxit Reader és un programari gratuït que fa el que ha de fer: obrir PDFs i mostrar-los correctament i ho fa, a més, consumint molt pocs recursos de l’ordinador. És tan brutal la diferència de funcionament al netbook – molt més del que pensàvem a priori – que només lamentem no haver canviat abans.

Si teniu un netbook o un equip poc potent, o si simplement no voleu malgastar recursos, no ho dubteu i canvieu de visor.

Una recomanació final, quan l’instal·leu penseu a desactivar les dues caselles que us mostrem a la imatge i a més a més prémer el botó Decline en lloc del I accept per a que no se us instal·lin unes barres de cerca addicionals. La veritat és que es passen una mica amb tanta barra de cerca però, en la nostra opinió, el programari s’ho val i a la fi només cal tenir aquesta precaució en el moment d’instal·lar-lo.

Skype in the Classroom, connectant professors arreu del món

A aquestes alçades pocs dubten de que Skype és un dels serveis més meravellosos que s’han inventat mai per al món d’Internet. Poder fer videoconferències amb una o amb vàries persones alhora, d’arreu del món i a sobre gratis, és una cosa que fa pocs anys semblava un somni, si és que a algú se li havia ocorregut. Gràcies al protocol VoIP (Voice over IP: veu sobre IP), que permet transferir la senyal de la veu digitalitzada com un paquet de dades qualsevol dels que recorren Internet i a les xarxes P2P (Peer to Peer: entre iguals) el somni s’ha fet realitat.

L’estructura tradicional de xarxa en que es fonamenta encara ara bona part del trànsit de dades a Internet és una estructura client-servidor, on un client (el navegador del nostre ordinador) fa una petició a un servidor que allotja la informació i aquest se la transmet al client. Tot plegat fent servir un protocol de comunicacions anomenat Hypertext Transfer Protocol (l’http que precedeix les URLs o adreces d’Internet).

Les xarxes P2P, famoses per programes d’intercanvi de fitxers com el mític eMule, han suposat una revolució en els serveis i productes dels que podem gaudir gràcies a la seva estructura entre iguals, on les dades s’allotgen o es transmeten de manera distribuïda entre els ordinadors dels usuaris que la fan servir i que es connecten per mitjà d’un programari específic que fa de client: entre molts d’altres, l’eMule que abans hem mencionat, BitTorrent o el propi Skype.

D’aquest últim poc més es pot dir. Tanmateix potser no conegueu un nou servei que han llençat els seus productors: Skype in the Classrom que pretén facilitar la connexió entre professors d’arreu del món amb interessos comuns i que vulguin compartir idees o projectes.

Skype al Campus Virtual

Com podeu comprovar en aquest exemple, no són pocs els professors de la nostra universitat que ja han integrat Skype com a eina docent, però el potencial d’aquest nou producte va molt més enllà i les possibilitats que s’obren són infinites, incloent-hi la participació en classes per videoconferència.

L’inici és molt senzill: crear un perfil propi amb les claus del vostre compte i començar a cercar professors afins. El vídeo que us posem a l’apunt us ho mostra. De moment el nombre de participants no és molt elevat, però tenint en compte qui està al darrere del projecte, segurament serà per poc temps. Trobareu informació completa en aquesta entrada del bloc d’Skype.

Nova versió de la Web of Knowledge

Thomson Reuters està treballant en una nova versió de la seva plataforma Web of Knowledge (WoK) que substituirà a l’actual a partir del proper mes de juliol i de la que us en mostrem una captura de pantalla. Des del passat diumenge la interfície habitual del WoK incorpora un enllaç que permet accedir a la nova (la 5.2) que encara està en fase de desenvolupament i que per tant pot presentar alguna anomalia ocasional en el seu funcionament.

Malgrat que els canvis pel que fa al funcionament general són menors, val la pena accedir-hi per anar-se familiaritzant amb les seves  característiques. Penseu, a més, que Thomson manté la nova 5.2 com a plataforma secundària i fins el juliol sempre que accediu al WoK ho fareu en primer lloc a la interfície que us és habitual.

De moment us avancem que les novetats que ens han cridat més l’atenció són les millores en el refinament i en el tractament dels termes emprats en les cerques, la possibilitat de localitzar autors pel seu Researcher ID, la previsualització d’abstracts, l’ordenació de resultats al Web of Science per data de publicació (ara el criteri per defecte és la data d’indexació) i la visualització del nombre de cites desglossada segons la base de dades.

Podeu veure una demostració ràpida de les nova versió o bé mirar-vos un complet tutorial (duració 8 minuts).

Hamster Video Converter, el convertidor de vídeo total

L'Equip de l'empresa nord-americana HamsterSoft al complet

Vam descobrir el Hamster Video Converter arran d’una consulta d’una professora que volia penjar un vídeo al Campus Virtual. Es tractava d’un vídeo filmat amb una càmera digital i el fitxer resultant tenia l’extensió .mts que és la que fan servir habitualment aquests dispositius però que no és compatible amb alguns reproductors multimèdia. Necessitàvem doncs, un programari per convertir-lo a una extensió més habitual per assegurar-nos que els estudiants el podrien visualitzar sense problemes.

I buscant-ne un de ràpid, fàcil d’usar i – molt important – gratuït, vam trobar el Hamster amb el que podreu convertir quasi bé qualsevol tipus de fitxer de vídeo als formats més habituals emprats a la Xarxa o bé a formats compatibles amb una gran quantitat de dispositius mòbils com l’iPhone o la Blackberry.

El programari està disponible en català i podeu descarregar-vos gratuïtament una versió completa. Un cop instal·lat i iniciat, només heu d’arrossegar i soltar (drag and drop)  a sobre el fitxer de vídeo per a que seu us mostrin les possibilitats de sortida. Més fàcil impossible.

Libertexto, per estudiar sense imprimir

La informació digital continguda en pàgines web o documents en format PDF s’ha convertit des de fa temps en un component fonamental de la docència i l’aprenentatge en qualsevol matèria i nivell. Les enormes possibilitats que ofereixen les TIC per a l’accés i la difusió dels continguts digitals estan suposant una revolució en les metodologies docents però al final, quan arriba l’hora d’estudiar per a un examen o de redactar un treball, tots acabem fent el mateix: imprimir els textos, agafar la col·lecció de retoladors fosforescents per subratllar i preparar paper per poder fer resums i esquemes.

Libertexto és un projecte de codi lliure desenvolupat per professors de vàries universitats que pretén integrar les tècniques habituals de lectura, comprensió i estudi dels documents impresos a la informació digital. Es tracta d’una extensió que s’afegeix al navegador Firefox i que ens permet subratllar fragments de text, afegir notes o comentaris propis i preparar esquemes com fem amb el paper però, a més a més, inserir imatges o fitxers adjunts.

Un cop treballat el document, es pot exportar el resultat a una pàgina HTML o a un mapa conceptual editable si teniu instal·lat el Freemind, un programari gratuït i compatible amb el Campus Virtual. Quan accediu a la pàgina de descàrrega de Libertexto veureu que hi ha dues possibilitats: una que permet treballar sobre pàgines web i una altra que permet fer-ho també sobre documents PDF.

A banda del vídeo demostratiu que us posem a l’apunt, podeu descarregar-vos un manual complet del Libertexto.

x86 o x64?

Ja sabeu que de tant en tant els divendres publiquem entrades que no es corresponen amb la temàtica més pròpia del nostre bloc i us parlem de coses que ens han cridat l’atenció i volem compartir amb vosaltres, us presentem algun programari que ens sembla us pot ser d’utilitat i d’altres temes que no estan directament relacionats amb la biblioteca, la UB i la salut.

La veritat és que les entrades on us mostrem programaris tenen bastant èxit i una mica per casualitat ens hem adonat que poden generar algun dubte quan accediu al lloc de descàrrega i us trobeu més d’una versió disponible.  Per exemple si s’ofereix una versió per a equips de 32 bits i una altra per als de 64 bits que s’identifiquen amb x86 i x64 respectivament.

D’entrada pensareu, i aleshores per què no diu x32 i x64? Està clar! Perquè seria massa fàcil! 🙂

Parlant seriosament, x86 és una denominació genèrica d’una família de microprocessadors compatibles que es va iniciar amb l’Intel 8086 fa més de 30 anys  a la que es corresponen les dues arquitectures. Així que potser la denominació més exacte seria x86-32 i x86-64 però per diverses vicissituds es coneixen per x86 i x64.

La gran majoria dels processadors actuals suporten sistemes operatius d’ambdues versions i la diferència fonamental rau en la capacitat de memòria RAM que poden manegar. Un sistema operatiu de 32 bits no és capaç de reconèixer més de 4GB de memòria RAM (i de fet, n’aprofita 3) i un de 64 bits moltíssima més.

I ara al gra, com saber si tenim un o altre? Fent: Inicia – Tauler de Control – Sistema i Seguretat – Sistema i veureu una pantalla com la que us mostrem a la imatge.

El percentatge d’equips de 64 bits és creixent, sobre tot entre els més nous i fins i tots es diu que el proper Windows 8 que està preparant Microsoft només es distribuirà en aquesta versió.

Nova traducció al castellà de la normativa Vancouver

La pàgina del CRAI ha actualitzat la versió traduïda al castellà que ofereix dels Uniform Requirements for Manuscripts Submitted to Biomedical Journals més coneguts com normativa o estil de Vancouver.

L’origen d’aquesta normativa rau en una reunió que va celebrar un grup d’editors de revistes mèdiques l’any 1978 a Vancouver per establir unes recomanacions sobre el format que haurien d’adoptar els manuscrits dels autors que volguessin publicar en les seves revistes.

L’any següent van publicar-les en forma de requisits d’uniformitat incloent-hi un format de citació bibliogràfica elaborat per la National Library of Medicine. L’inicial grup de Vancouver va expandir-se fins a convertir-se en l’International Committee of Medical Journal Editors (ICMJE) que s’encarrega de mantenir i actualitzar la normativa. A banda de servir de pautes per als autors que volen publicar en revistes biomèdiques, la normativa Vancouver és l’estàndard que s’usa en l’àmbit de les ciències de la salut per a presentar  les cites bibliogràfiques de qualsevol tipus de treball.

La traducció actual es correspon a la versió oficial del 2010 publicada per l’ICMJE i ha estat elaborada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Hi han col·laborat professors de vàries disciplines de l’UAB i de la nostra universitat. Com és habitual incorpora la normativa per a citar material, en format i suport diversos, il·lustrada amb nombrosos exemples.

Per acabar recordar-vos que Refworks, el gestor bibliogràfic que el CRAI posa a disposició dels seus usuaris, és completament compatible amb l’estil de Vancouver.

Trobareu aquesta nova traducció a la secció Com citar documents.

Mathematics 4.0, la calculadora gràfica de Microsoft

Captura de la calculadora gràfica Mathematics 4.0 (feu clic per ampliar-la)

Els que no som gaire aficionats a les matemàtiques hem de consultar Viquipèdia per veure què tenen d’especial les calculadores gràfiques. Pel que hem vist, el seu tret característic és que són capaces de representar i interpretar gràfics en 2D i 3D a banda, es clar, de resoldre equacions complexes entre altres tasques.

Microsoft distribueix el programari gratuït Mathematics 4.0 que us permetrà instal·lar-vos al vostre ordinador una d’aquestes calculadores. Els nostres coneixements matemàtics no ens permeten avaluar-ne el potencial real però sí us podem dir que no té res a veure amb la calculadora científica que porta incorporada Windows.

Les dades es poden introduir amb una interfície molt completa que inclou un apartat amb comandaments estadístics i amb el propi teclat de l’ordinador. També es pot usar una ploma per dibuixar símbols i expressions matemàtiques. Una possibilitat addicional que ens sembla interessant és la d’instal·lar un complement (Add-in) que us permetrà integrar les prestacions de la calculadora en el vostre Word.

En fi, una alternativa de Microsoft al programari de codi lliure GraphCalc. Ja ens direu quin és millor.

Les Calculadores del domini públic

El domini públic és la situació en que queda qualsevol creació artística un cop han vençut els drets d’explotació que pertanyen al seu autor o a qui aquest els hagi cedit. Quan una obra passa al domini públic tothom és lliure d’usar-la, copiar-la i reelaborar-la sense necessitat de permís o pagament de cap tipus.

Mentre que els drets morals – de reconeixement i d’integritat – d’un autor vers la seva obra no finalitzen mai, els d’explotació duren tota la seva vida més un període d’anys concret. Quants? Aquí està el problema, depèn de la legislació del país a qui s’acullen.  Això fa que sovint sigui complicat saber amb certesa si una obra està  en domini públic i – en conseqüència – si podem aprofitar o no, les enormes possibilitats que ens ofereixen les tecnologies actuals per a distribuir-la, copiar-la i transformar-la.

Per pal·liar el problema i facilitar-nos una mica l’existència, l’Open Knowledge Foundation (OKF) – organisme que promou el coneixement obert, és a dir, lliure de ser usat i distribuït – està elaborant un registre d’obres que estan en domini públic, el Public Domain Works. Diem està elaborant, en present, perquè aquest és un registre en construcció permanent.

Per saber-ne més, mireu-vos el curt on col·laboradors de l’OKF ens expliquen el projecte i la seva importància. Un d’ells l’Ignasi Labastida, responsable de l’Oficina de Difusió del Coneixement de la nostra universitat que, a més, ha preparat la versió amb subtítols en català que us mostrem i ha participat en la versió subtitulada en castellà.  El vídeo s’emmarca en el projecte europeu COMMUNIA, una xarxa temàtica dedicada al domini públic digital de la qual la UB n’és sòcia des del 2007.

Són cinc minutets justos que paguen la pena.

Versió 2.0 del gestor bibliogràfic RefWorks

RefWorks, el gestor bibliogràfic que el CRAI té subscrit a nivell institucional, canviarà d’aquí a pocs mesos a la nova versió 2.0. Aquesta versió no presenta canvis remarcables pel que fa a les prestacions de l’eina, sí que renova de manera considerable la seva interfície.

La nova interfície pretén ser més intuïtiva i oferir una millor experiència d’usuari. Veureu més icones, una disposició diferent dels elements, una nova columna lateral i també, fent honor al qualificatiu de 2.0, una major rellevància de les tasques per a compartir registres i bibliografies.

El canvi definitiu està previst per a principis de l’any vinent però si us hi voleu anar familiaritzant feu clic a l’enllaç RefWorks 2.0 que veureu al costat del vostre nom un cop esteu identificats al gestor. L’avantatge de fer-ho ara és que encara podeu fer marxa enrere i retornar a l’actual versió Classic. D’aquesta manera us podeu anar acostumant de manera progressiva al canvi i evitar futures sorpreses.

No patiu, però, en la nostra opinió el canvi és clarament a millor pel que fa a la facilitat d’ús.  I també per una cosa que abans no hem mencionat i que té la seva importància: la 2.0 és, a més a més, una interfície molt més moderna i atractiva.

Al Dipòsit Digital de la UB podeu descarregar-vos una guia ràpida de RefWorks.

Sessions de formació a la biblioteca

Si voleu conèixer tots els recursos i serveis que ofereix el CRAI de la Universitat de Barcelona i que teniu a la vostra disposició a qualsevol de les nostres biblioteques, podeu apuntar-vos a les sessions de formació que hi ha programades durant aquest trimestre.

L’oferta de sessions de formació la trobareu ubicada al Campus Virtual de la UB amb el nom de Formació d’usuaris del CRAI: informació i inscripcions. Des d’aquest enllaç podreu escollir la sessió i el lloc de realització que més us interessi i omplir el formulari d’inscripció de la biblioteca corresponent.

Per tal d’atendre als usuaris que no poden assistir a una sessió presencial, les biblioteques del CRAI també oferiexen tutorials en format vídeo o PowerPoint i guies ràpides accessibles tant des de l’aula Formació d’usuaris del CRAI, com de les diferents aules temàtiques que s’han creat al mateix Campus Virtual. En aquest sentit, aprofitem per animar-vos a consultar els tutorials i guies que hi ha disponibles a l’aula de fonts d’informació en ciències de la salut.

Accés personal al Web of Knowledge

El Web of Knowledge (WOK)  és un portal multidisciplinar que permet fer cerques simultànies d’articles de revistes científiques, patents, actes de congressos i altres continguts recollits a les bases de dades del seu editor Thomson Reuters (abans Institute for Scientific Information – ISI). Molts de vosaltres el coneixereu també perquè  inclou el Jounal Citation Reports i les seves dades bibliomètriques com el factor d’impacte del que us parlem en aquest bloc amb certa freqüència.

També us hem comentat aquí que podeu accedir al WOK des dels ordinadors de la UB o bé configurant el navegador del vostre ordinador si sou membres de la nostra universitat, per mitjà d’una llicència de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnologia (FECYT). El que us presentem avui és un accés personal que no està condicionat per aquestes limitacions i que us pot ser útil en determinades circumstàncies. Per exemple si heu d’accedir al WOK des d’un ordinador que no és de la UB i no podeu o voleu configurar el seu navegador amb el nostre proxy.

Per obtenir les claus personals heu d’emplenar aquest formulari de registre. Necessitareu les claus institucionals que heu de demanar al servei de Pregunteu al Bibliotecari. Qualsevol membre de la nostra universitat pot demanar-les però és imprescindible registrar-se amb una adreça de correu de la UB.

Aquesta via d’accés no dóna cap prestació addicional. No s’ha de confondre amb el registre d’usuari del Web of Knowledge que pot fer qualsevol usuari de la plataforma independentment de la manera com hi hagi accedit. Aquest registre d’usuari permet personalitzar la interfície, guardar cerques, establir alertes de cerques o de citacions, gestionar cites amb el gestor bibliogràfic Endnote (alternativa al RefWorks que té subscrit la nostra universitat) o accedir al vostre compte de ResearcherID.

Introduint Moodle 2.0

Aprofitem la presentació sobre les novetats del Moodle 2.0 que ha preparat l’expert en noves tecnologies i aprenentatge Juan Leyva, per introduir-vos en la que serà la futura versió del programari de codi obert Moodle.

Des de la seva aparició Moodle es troba en un permanent procés de desenvolupament i millora com ho certifiquen les successives versions que han anat apareixent. El nostre Campus Virtual en aquests moments utilitza la versió 1.9.8.

La 2.0 no és una actualització més si no una nova versió que comporta canvis importants en les seves prestacions i funcionament intern. Segurament per aquesta raó la presentació de la versió definitiva s’ha anat retardant per tal d’anar resolent els problemes que s’han detectat en l’actual versió beta. A la fi, sembla que la seva aparició és ja imminent.

Atenció! perque quan finalment ho faci després caldrà que l’equip que gestiona el nostre campus la verifiqui i adapti, cosa que necessitarà temps i feina. Però vaja, tot i tenir present que la nostra és una versió personalitzada de Moodle, la presentació d’en Leyva ens permet preveure per on aniran les coses.

A nosaltres ens ha cridat l’atenció la integració amb recursos externs com Google Docs, YouTube o l’aplicació per a portafolis digitals Mahara (que ens consta que alguns professors del Campus fan servir), la possibilitat d’establir activitats condicionals en funció, per exemple, de si s’ha completat una d’anterior (també ens consta que interessarà a alguns professors) i la personalització de la pantalla inicial (MyMoodle) que esperem permeti resoldre una de les peticions més demanades per professors i alumnes: el mode en que es visualitzen i s’ordenen els cursos a la pàgina inicial.

En fi, temps al temps.

Petits canvis a PubMed

Una de les característiques que sorprenen més de la base de dades de ciències de la salut PubMed-Medline és la constant remodelació de la seva interfície de cerca. Aquells que la coneixem des de fa temps podem donar fe de la quantitat de vegades que ens hem trobat amb canvis, petits o grans, gairebé sempre a millor.

Són tantes i tant freqüents aquestes millores que els seus productors fins i tot han creat un fil RSS per subscriure’s i rebre informació puntual cada cop que s’ introdueix algun canvi en la interfície o el funcionament de PubMed.

Com a conseqüència d’aquesta renovació continuada, a la biblioteca hem d’estar actualitzant molt sovint el nostre manual d’ús de la base de dades. Una mena de dany col·lateral que entomem amb molt de gust. Aquí us presentem la nova versió amb els canvis que afecten especialment a la cerca avançada i a l’històric de cerques.

També us el podeu descarregar o visualitzar-lo a pantalla completa.

Llistats de revistes amb factor d’impacte

De tant en tant se’ns adrecen usuaris demanant-nos la possibilitat de consultar els llistats complets de revistes que inclou el Journal Citation Reports (JCR) amb els seus respectius factors d’impacte (FI). Com ja sabeu podem consultar en línia les dades del JCR, des dels ordinadors de la biblioteca o fent servir el servei de proxy, gràcies a una llicencia del FECYT per a l’estat espanyol que beneficia la nostra universitat entre altres institucions.

Ara bé, tenen raó aquests usuaris quan ens diuen que consultar en línia un gran nombre de dades del FI pot resultar farragós i poc operatiu, a més a més,  a l’hora de recollir dades per gestionar-les després. Seria molt més pràctic poder descarregar totes les dades en un full Excel, asseguren.

Bé, doncs des d’ara es pot. El FECYT ha afegit al seu portal una pàgina on es pot descarregar la relació completa de revistes amb els seus indicadors (inclosos factor d’impacte i quartil) en un full Excel. Estan disponibles les últimes dades del FI corresponents a l’any 2009 i també les d’anys anteriors fins el 2002. Les condicions d’accés són les mateixes que les del JCR.

Una bona notícia que serveix per pal·liar la renegociació – a la baixa – de la llicència del FECYT amb ISI Thompson que suposa una petita reducció de les bases de dades consultables. ISI-Thompson és l’editor de la plataforma multidisciplinar Web of Knowledge que inclou el JCR.

Guia Moodle per al professorat

Molts professors de la nostra universitat aprofiten la relativa tranquil·litat d’aquests dies pre-vacacionals per començar a  preparar el proper curs. Una de les tasques que els ocupa és la creació de l’espai corresponent per a la seva assignatura al Campus Virtual que, com ja sabeu, està implementat amb el programari de codi lliure Moodle.

Al llarg del curs que ara acaba s’ha generalitzat el canvi a aquesta nova plataforma que, com tots els canvis, ha generat alguna reticència i també algun mal de cap. Tanmateix, en la nostra opinió, la transició conclou de manera satisfactòria i la gran majoria dels professors ja fan servir les seves eines i prestacions bàsiques amb normalitat. Si cal, amb recolzament presencial dels diferents Punts de Suport a la Docència o virtual del Servei de Consultes Docència 24×7.

Tal vegada, doncs, el curs vinent seria el moment de començar a explorar i implementar altres possibilitats de les moltes que ofereix Moodle i d’optimitzar les que ja es fan servir. Per això pensem que us pot ser d’utilitat aquesta Guia Moodle per Professors que ha traduït i adaptat el personal de la Unitat de Suport a la Docència a partir de l’original creat per l’experta en disseny i gestió de sistemes d’aprenentatge en línia Joyce Seitzinger i que va publicar al seu bloc Cat’s Pyjamas el passat mes de maig. La guia relaciona en una taula eines i objectius docents tot ressaltant el seu grau d’idoneïtat amb un codi de colors.

La podeu descarregar directament des d’aquí o bé de la Intranet del professorat del Campus Virtual on també trobareu molta altra informació sobre Moodle i exemples sobre les seves eines i possibilitats.